El Govern respira més tranquil després de l’aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) al decret pel qual es va crear el fons dotat amb 10 milions d’euros per cobrir les fiances de 29 ex-alts càrrecs de la Generalitat davant el Tribunal de Comptes. L’òrgan consultor va resoldre per unanimitat −a petició del PSC, Cs i el PPC− que el text s’ajusta a la Constitució i a l’Estatut, però va suggerir una sèrie de millores a l’executiu per «dissipar» dubtes que es contemplaran en la tramitació com a projecte de llei. Va animar delimitar la provisionalitat de l’ús de l’Institut Català de Finances (ICF) com a avalador, precisant que és una eina «excepcional i molt limitada en el temps» mentre troba un banc disposat a participar en l’operació.
El Tribunal de Comptes encara no ha decidit si accepta els avals acollits a l’ICF. Davant el qüestionament que genera que sigui l’administració perjudicada -la Generalitat- la que surti al rescat dels que presumptament van incórrer en les possibles responsabilitats comptables, va demanar un informe a l’Advocacia de l’Estat per conèixer la seva opinió, que, tot i que no és vinculant, pot determinar la seva suficiència i la seva legalitat. Paral·lelament, la fiscalia ha obert una investigació, després d’acceptar la denúncia de Cs, per determinar si la cúpula de l’ICF va incórrer en algun delicte en signar els avals.
Amb sentència ferma
La logística ideada per la Generalitat passa per trobar una entitat bancària que actuï com a avalador -en la seva absència, l’ICF- i que permeti a l’executiu exercir com a contraaval a partir del fons de 10 milions d’euros. Ara bé, quan hi hagi una sentència ferma, si els exalts càrrecs tenen responsabilitat comptable o civil, a ells els correspon assumir el pagament amb l’afegit de despeses i interessos si s’escau. Un extrem que el CGE va decidir remarcar per deixar clar que el Govern no assumeix com a pròpies les quantitats que es puguin reclamar als seus treballadors públics.
El CGE també va assenyalar que l’ampliació del període de retorn que preveu el text respecta la legalitat i fins i tot «pot afavorir l’exercici de l’autogovern» en aquelles matèries en què el seu desplegament «ha evidenciat un significatiu nivell de conflictivitat competencial». Després de la deliberació del CGE, els diputats es van citar a l’hemicicle per convalidar el decret, que va ser avalat pels independentistes, amb l’abstenció del PSC i els «comuns».
El conseller d’Economia, Jaume Giró, va defensar la seva maniobra com a «solvent i ben forjada jurídicament», recordant que va ser avalada «per unanimitat i íntegrament, del primer a l’últim article». «És un mecanisme per restablir un espai de llibertat per fer acció política a Catalunya», va afegir. I es va mostrar obert a millorar el decret assumint les recomanacions del CGE. Contundent, va carregar contra Vox, Cs i PPC per acudir a la justícia: «No entenc que renunciïn amb tanta facilitat a la seva pròpia sobirania política. Estan claudicant», va emfatitzar Giró, que els va acusar de «subcontractar el debat i la discussió política als tribunals».
Dubtes «dissipats» al PSC
Des dels socialistes catalans, Alícia Romero va assegurar que, després del dictamen, els seus dubtes «s’han dissipat» i va posar en valor la unanimitat l’informe. «El Govern posa de manifest la seva voluntat de fer les coses bé, tot i els errors comesos en tota aquesta tramitació», va apuntar en un discurs molt temperat en què va destacar les anades i vingudes de l’Executiu sobre l’ús de l’ICF en aquesta operació. El PSC es va acabar abstenint malgrat que Salvador Illa havia dit que votarien a favor si el CGE avalava el decret.
El líder de Cs, Carlos Carrizosa, va assenyalar que «els tribunals declararan prevaricador i delictiu el decret» i «asseuran a la banqueta» el Govern. Des del PPC, Alejandro Fernández va acusar l’executiu de cometre «la malversació de la malversació». La CUP, per la seva banda, va criticar que el Govern «hagi arribat tard», mentre els «comuns» van mostrar el seu descontentament per la forma d’actuar de l’executiu respecte l’ICF.
