La retirada de la immunitat parlamentària a l'expresident català Carles Puigdemont aplana el recorregut cap a la seva extradició, si bé qualsevol procediment judicial queda encara condicionat a la decisió de la Justícia europea sobre l'euroordre i la posterior actuació que acordi el jutge Llarena.
El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha revocat la decisió provisional que va adoptar el passat 2 de juny de concedir temporalment la immunitat a Puigdemont i als altres dos eurodiputats de JxCAT, Toni Comín i Clara Ponsatí, fins que resolgués sobre el recurs contra la decisió de Parlament Europeu d'acceptar el suplicatori que va sol·licitar el Tribunal Suprem.
Aquest tràmit no suposa que perdin la seva condició d'eurodiputats ni que siguin extradits automàticament, sinó únicament que es puguin reactivar les euroordres que van quedar paralitzades quan van assumir el seu escó com eurodiputats.
Però resulta que abans cal resoldre un últim escull judicial, que no és altre que la qüestió prejudicial plantejada a Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel jutge del Suprem Pablo Llarena per decidir, precisament, si manté o retira l'ordre europea de detenció de els tres processats pel "Procés" fugits.
Dit d'una altra manera, la retirada de la immunitat per actuar contra Puigdemont i els exconsellers no permet reprendre la via judicial a Bèlgica (que decideix sobre Puigdemont i Comín) i Escòcia (que resol sobre Ponsatí) de manera automàtica, en la mesura que el TJUE no es pronunciï sobre l'execució de l'euroordre.
Llarena va acudir a la Justícia europea una vegada que les autoritats judicials belgues van denegar el lliurament de l'exconseller Lluís Puig, perquè entenen que l'òrgan competent per instruir la causa no és el Suprem sinó un tribunal català i perquè el seu lliurament posaria en perill drets fonamentals com la presumpció d'innocència.
Un escenari que, de no haver consultat prèviament al tribunal europeu, podria haver-se plantejat amb Puigdemont i els exconsellers, ja que fins a la data els tribunals belgues i escocesos no han estat proclius als interessos espanyols en cap de les seves decisions.
Llarena va demanar al TJUE que es pronunciï sobre l'abast de les possibilitats d'emissió d'una euroordre, així com per les raons per a la seva denegació i amb la resposta decidirà si manté, retira o emet noves euroordres respecte a Puigdemont, Comín, Ponsatí i la secretària general d'ERC Marta Rovira, processats en rebel·lia pels delictes de sedició, malversació o desobediència.
De fet, la sentència d'avui es fa ressò d'aquesta qüestió i recorda que fins que no es resolgui la qüestió prejudicial, les euroordres dictades contra els eurodiputats s'han suspès.
"Mentre el Tribunal de Justícia no es pronunciï en l'assumpte prejudicial, res permet considerar que les autoritats judicials belgues o que les autoritats d'un altre Estat membre puguin executar les ordres de detenció europees dictades contra els diputats i lliurar-los a les autoritats espanyoles", destaca la resolució.
Però això portarà temps, ja que el TJUE va acordar tramitar la qüestió prejudicial pel procediment ordinari i no accelerat com havien sol·licitat el jutge de Tribunal Suprem.
