Optimista, traient pit i intentant eludir el triomfalisme sobre les seves primeres setmanes al capdavant del Govern, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va aprofitar el balanç del curs polític per anunciar que s’està avançant discretament en les converses entre partits i entitats independentistes en la recerca d’una estratègia conjunta amb la qual afrontar amb fermesa la taula de diàleg amb l’executiu central que es reprendrà al setembre després d’una paràlisi d’un any i mig.
Una taula en la qual va insistir que participarà personalment per traslladar al Govern espanyol un missatge ambiciós en favor de l’autodeterminació i l’amnistia i per aclarir que no acceptarà que els possibles avenços en autogovern siguin moneda de canvi. Aragonès, en roda de premsa, va assegurar que hi ha hagut ja primers contactes «de forma discreta» dels quals no va voler donar més detalls, per aconseguir encarar de manera unificada la negociació més difícil dels últims anys amb l’Estat, atès que l’aliança independentista ha fet «fort» l’independentisme com va passar, va citar, l’1 i el 3 d’octubre de 2017.
El president va eludir en tot moment les polèmiques amb Junts per Catalunya -que ja ha suggerit que la negociació hauria de durar menys dels dos anys acordats si es constata que no avança- i les va deixar en mers comentaris personals, perquè el pacte de Govern va afirmar que es donarà un marge de dos anys abans de fer una primera avaluació de l’avanç del diàleg.
Convèncer Junts i la CUP
Aragonès, amb tot, s’enfronta amb una posició escèptica, la de JxCat, i també amb l’advertència de la CUP respecte projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat i els pressupostos de 2022, en els quals els anticapitalistes exigeixen més concrecions a canvi del seu vot favorable.
Sobre els comptes de l’any que ve, el president no va deixar anar cap comentari. Aquestes setmanes són decisives al Govern, atès que totes les conselleries plantegen les seves exigències al titular d’Economia, Jaume Giró, que haurà de negociar amb la CUP com a soci preferent en un context de creixement de les desigualtats i de dificultats econòmiques per la pandèmia.
Però el president va exhibir -en to d’autoafirmació- una posició millor a la de l’anterior legislatura de cara a aquesta negociació amb el Govern central, ja que, després de les turbulències, la Generalitat ha recuperat «la força institucional» per encarar les converses amb la Moncloa, que seran «les més difícils que mai ha afrontat el Govern», va assegurar el president de l’executiu.
El president va assegurar que acudirà a la reunió «personalment i amb tota la força» perquè, va destacar, «és una oportunitat per establir les bases de la negociació, i ningú va dir que això seria fàcil ni que s’aconsegueixi l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació» immediatament.
Pel que fa als participants en la reunió de setembre, Aragonès no va oferir detalls i es va limitar a assenyalar que «qualsevol responsable institucional que defensi el referèndum i la fi de la repressió» tindrà el seu suport.
El gabinet jurídic dels Mossos d’Esquadra passa a Presidència
El Govern va aprovar ahir, en la seva última reunió abans del descans estival, el decret de reestructuració del Departament d’Interior, que implica la creació d’una divisió d’escortes i el traspàs de la defensa penal dels Mossos d’Esquadra al gabinet jurídic central, adscrit a Presidència. A partir d’ara, els mossos immersos en processos judicials no estaran representats per advocats adscrits a Interior, que són els que habitualment els representen, sinó per lletrats de Presidència.
La CUP va celebrar el decret com «un primer pas» en el compliment del seu acord amb ERC, que preveia revisar el model policial, i va demanar a la Generalitat que retiri totes les seves «acusacions particulars contra manifestants» i que «desmunti el cos d’advocats» d’Interior.
