Sánchez situa l’ampliació del Prat el 2030 mentre Aragonès demana calma

El president de la Generalitat demana garanties mediambientals per aplacar les crítiques que ha aixecat el pacte

Fidel Masreal. Barcelona

04·08·21 | 06:30

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Aragonès, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern. | EUROPA PRESS

Un acord, dues versions. Només vint-i-quatre hores després del pacte entre el Ministeri de Transports i el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, sobre l’aeroport del Prat en una reunió secreta mantinguda a Madrid, els dos governs van mostrar dues maneres molt diferents de veure una ampliació que han aplaudit sectors empresarials i que ha enutjat per qüestions de forma i fons nombrosos actors municipals i polítics implicats en l’operació.

El president del Govern, Pedro Sánchez,parla d’una operació amb la qual s’estan «establint les bases perquè Cata lunya es recuperi a un ritme superior» respecte anys anteriors, mentre la ministra de Transports, Raquel Sánchez, ja posa data a l’ampliació definitiva de l’aeroport (2030). Paral·lelament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va acotar la satisfacció mostrada pel seu vicepresident alertant que està per definir com s’amplia l’aeròdrom, quelcom que requerirà temps, consens i respecte al medi ambient.

Foc obert

En una entrevista a RAC-1, la ministra de Transports també apel·lava a la «mínima possible» afectació a l’entorn natural, però la veritat és que la nota oficial del seu ministeri apunta explícitament a l’ampliació cap a l’est de la tercera pista. És a dir, cap a la zona protegida de la Ricarda. Tot i que el Govern central posa la directa i la ministra sosté: «La nostra previsió és que durant els primers anys es faci tota la planificació i els informes d’impacte ambiental, però que l’aeroport pugui ser una realitat a partir de l’any 2030».

Poques hores després, en una roda de premsa de final de curs polític, Aragonès intentava de la millor manera apagar el foc obert per les crítiques de l’alcaldessa de Barcelona i el del Prat, dels seus socis de la CUP i de les joventuts d’ERC i col·lectius ecologistes, entre d’altres.

Segons el president de la Generalitat, allò acordat dilluns no és una altra cosa que el fruit del mínim comú denominador assolit al juliol per la taula institucional sobre l’aeroport: condicionar l’acord d’ampliació a «garantir el respecte absolut a les exigències mediambientals de la Comissió Europea». Segueixen, per tant, obertes les dues qüestions considerades clau: com s’aconsegueix ampliar el nombre de vols i com aconseguir el «sí» de la Comissió Europea, atès que la zona està protegida per la xarxa Natura 2000.

Això es decidirà, segons Aragonès, amb el temps, en el marc del pla director, mitjançant criteris tècnics i mediambientals de manera que, per al president, la situació actual no és el final, sinó el principi d’un camí de «mesos» per concretar el projecte. El Govern ha acceptat l’acord per no perdre la inversió promesa per Aena -a la qual Aragonès acusa de plantejaments «binaris» de tot o res- de 1.700 milions d’euros, el termini d’acceptació de la qual se superava a finals del mes de setembre

Així, segons fonts pròximes al president, aquest ha intentat situar-se entre els plans del ministeri i Aena, el missatge de Puigneró -que a Catalunya Ràdio va apuntar a l’«aeroport més verd d’Europa» -, i les veus que retreuen a aquest haver pactat d’amagat i sense consens previ a Catalunya.

El cap del Govern va recordar que la Comissió Europea ha «posat deures» pel que fa a la protecció de Delta del Llobregat, vinculats a incompliments d’acords sobre protecció mediambiental. Tot això, en un equilibri «no fàcil» entre la voluntat de reduir emissions i de no perdre competitivitat amb vols intercontinentals que donin valor afegit a l’economia.

El president de la Generalitat també va afirmar que el Govern està perfectament cohesionat en aquesta matèria i va voler tranquil·litzar els ànims felicitant tant Puigneró com la titular d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, d’ERC, molt més crítica amb el projecte d’ampliació.

L’ampliació de l’aeroport del Prat s’ha convertit en el nou cavall de batalla de la política catalana. Els partits s’han posicionat -uns a favor, altres en contra, alguns de perfil- sobre l’acord entre el Govern central i la Generalitat, sobretot pel seu suposat impacte mediambiental. Els comuns són els més crítics en aquest sentit, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va exigir als presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès que «rectifiquin».

Malgrat que Podem forma part del Govern central, que és la part que defensa amb més entusiasme l’ampliació, Colau va mostrar la seva «sorpresa i decepció profunda» per un acord «propi de l’economia del passat» i «incompatible amb la lluita contra el canvi climàtic». Segons la seva opinió, el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, un dels negociadors, ha assumit «el discurs d’Aena».

En la mateixa línia, la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va dir que, encara que les inversions en infraestructures són «benvingudes», el pacte «es fa pensant en els accionistes d’Aena i d’esquena a les taules tècniques, al món local i la ciutadania de Catalunya».

Altres partits es van unir a les crítiques, que també van formular organitzacions ecologistes com Greenpeace. La CUP va demanar que compareguin al Parlament Puigneró i el president i va avisar els socis de Govern que el pla per al Prat és «una línia vermella».

El PSC va aprofitar el rebuig de la CUP per demanar a la Generalitat que es plantegi quin paper vol que juguin els anticapitalistes en la legislatura. «El Govern, sobretot ERC, ha de decidir què vol fer, quin país vol i quin vol que sigui el partit que li doni suport», va dir la portaveu parlamentària socialista, Alícia Romero.

Al costat de les organitzacions empresarials, el PSC és el que més defensa l’ampliació. De fet, els socialistes han ofert el seu suport al Parlament perquè tiri endavant, i estan convençuts que, en els propers mesos, es trobarà «la millor solució».