Els diputats del grup de Unides Podem al Congrés Juan López de Uralde i Jaume Asens s’havien acomiadat al juliol quedant per acabar al setembre l’assumpte que portaven entre mans: una iniciativa parlamentària per blindar el paratge de gran valor ecològic de la llacuna de la Ricarda, al costat de l’aeroport del Prat.

Per això, entre altres raons, incomoda al sector morat del Govern de coalició la previsió anunciada per l’Executiu d’ampliació de l’aeròdrom per al 2030. «No estic al Govern, però no em consta que el projecte s’hagi explicat, dialogat o consensuat amb els socis, ni s’ha tractat en consell de ministres. Normalment aquestes coses es parlen», va assegurar López de Uralde, verbalitzant el disgust de Unides Podem.

Fonts properes a la riba socialista de l’Executiu no van comentar la falta de comunicació; només van preguntar: «Tenen competències els socis en matèria de transport i infraestructures?»

Certament no; cap ministra ni ministre d’Unides Podem està ni tan sols a prop d’aquesta àrea; com a molt a través de l’agenda 2030. No tenen competències, però sí opinió. Entre elles, la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o la de López Uralde: «A Barcelona es pot arribar per altres mitjans menys contaminants, com el tren. Però és que l’objectiu d’aquest projecte no és en realitat la gent, sinó el totxo i el ciment», va afirmar ell.

Friccions

A la causa de la llacuna de la Ricarda li va donar popularitat al món Comuns-Podem, més enllà del territori català, Sergi Alegre, que va ser regidor històric d’Iniciativa al Prat de Llobregat.

Les crítiques morades al projecte estan sent personals i puntuals, però no desconnectades. Abans de titllar de «cop de pilota de tota la vida» l’ampliació, Ada Colau l’havia deplorat parlant amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, confirmen fonts properes a l’alcaldessa.

A Madrid asseguren els seus companys de formació que comuns i morats desplegaran aquesta tardor la seva oposició als consistoris del Prat i Barcelona, al Parlament i al Congrés.

La incomoditat pel Prat s’uneix a altres que viu la part minoritària de la coalició. No només la polèmica de la carn -que és en realitat queixa per la manca d’una acció més decidida del Govern contra l’hospitalitat d’autonomies com Catalunya i Castella i Lleó a les grans granges de la ramaderia industrial-, també altres que faran soroll al setembre.

Entre elles, l’impuls al desplegament de l’energia eòlica a paratges del nord, com els parcs de molins a Àlaba. També. O «l’acceleració de llicències de projectes miners de tota mena», apunta López de Uralde. I també la falta d’entusiasme que la facció morada intueix en la socialista per la implantació d’una «fiscalitat verda».

En el camp de joc mediambiental, les dues forces coalitzades han de respondre a pressions, de la dreta o de la pròpia militància. Les primeres entren en el que López de Uralde diu «negacionisme polític de la ultradreta i la dreta», o sigui, «aprofitar de forma populista qualsevol perjudici a qualsevol sector provocat per les polítiques de lluita contra el canvi climàtic per desgastar el Govern».

La pluja d’imprecacions a xarxes socials i tot tipus d’esferes públiques cada vegada que surt a col·lació un impost al dièsel, que Vox presenta com un atac a les classes populars, és un exemple. Un altre, la càrrega de figures del Partit Popular publicant fotos de barbacoes i filets al punt quan el ministre de Consum, Alberto Garzón, va recomanar reduir el consum de carn.

El vot propi també pressiona, especialment en els cercles locals de Podem, mentre avança la legislatura i no es compleix la promesa de crear una empresa pública d’energia que moderi els preus de la llum.