Les vicissituds del procés cada vegada provoquen menys inquietud entre els espanyols. Si a l’octubre de 2017, quan es va celebrar el referèndum i el Parlament va semblar proclamar la independència, gairebé un 30% de ciutadans creia que la situació a Catalunya era un dels tres principals problemes d’Espanya, amb els indults als presos de l’1-O l’alarma és molt menor. El sobiranisme català constitueix una preocupació important per a menys d’un 5% dels enquestats pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) en el seu últim baròmetre, el de juliol.

Els baròmetres del CIS recullen mes a mes, des de fa més de cinc anys, l’estat de l’opinió pública espanyola respecte l’independentisme català quan els ciutadans es pronuncien sobre els tres principals problemes que segons la seva opinió té Espanya. Al febrer de 2016, poques setmanes després que Carles Puigdemont arribés a la presidència de la Generalitat, la inquietud sobre la secessió va aparèixer entre les respostes. En aquella ocasió, només va manifestar la seva por l’1,4% dels enquestats, molt lluny del 78% preocupat per l’atur o el 47,5% que esmentava la corrupció.

La preocupació pel procés va començar a créixer a l’estiu de 2017, i es va disparar a l’octubre d’aquell any, quan gairebé un de cada tres espanyols creia que era un dels principals problemes del país. Però ni tan sols aquell mes, quan va tocar sostre, la inquietud sobre la independència es va acostar a la que generava la desocupació.

«L’impacte del procés a Espanya és decreixent. L’any 2017 hi ha autèntica preocupació, per no dir por, de la cosa catalana. Hi ha un moment en què la tensió que es viu a Catalunya es trasllada al conjunt d’Espanya. I hi ha una sensació, en una part molt considerable de l’electorat, que anava de debò», afirma Oriol Bartomeus, politòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La inflamació va continuar uns mesos, fins que al maig de 2018 la inquietud sobre l’independentisme català va caure de nou per sota del 10%. «Un cop superada la tardor de 2017, després de les eleccions i quan el tema es deriva cap a la via judicial, hi ha episodis que a Catalunya es veuen com a molt durs però a la resta d’Espanya no són percebuts igual. Res, ni els disturbis, és tan bèstia com el que va passar a la tardor del 2017. I els indults segueixen aquest camí», continua Bartomeus.

Els disturbis, segona fita

És veritat que els disturbis que es van produir a Catalunya després de la sentència de Tribunal Suprem sobre els líders del procés van tornar a augmentar la preocupació dels espanyols, però molt menys que a l’octubre de 2017. El primer baròmetre del CIS que es va publicar després de les condemnes a diversos anys de presó dels polítics que ara han estat indultats recollia la inquietud del 19% dels enquestats. Només quatre mesos després, al març de 2020, aquest índex havia caigut de nou per sota del 10%.

Des de juny de 2020, la xifra d’espanyols procupats per la independència de Catalunya es movia en paràmetres molt baixos, sempre per sota del 3%. Els indults, que el Govern va concedir el 22 de juny, han fet créixer aquest percentatge, però només fins al 4,9%, sis vegades menys que a l’octubre de 2017. No sembla, segons aquests números, que la sortida de la presó dels presos del procés hagi indignat l’opinió pública espanyola.

Les mesures de gràcia, molt criticades per l’oposició, només van aconseguir portar el mes passat la preocupació per la independència al tretzè lloc en la llista de problemes dels espanyols. La crisi econòmica, l’atur, la pandèmia, els problemes de caràcter social o fins i tot la manca de civisme són assumptes que ara per ara inquieten més els ciutadans que el procés.

Poques firmes per al PP

«El PP va fer molt soroll, però sense èxit», recorda Bartomeus sobre la campanya popular de recollida de signatures contra els indults, que va despertar poc interès ciutadà (al contrari del que va succeir, per exemple, el 2006 amb l’ofensiva contra l’Estatut). «És un tema superat. Ara mateix el procés és un problema autonòmic; a la tardor de 2017 era percebut com un tema del conjunt», resumeix.

La situació política tampoc s’assembla en gairebé res a la de fa quatre anys. Si el 2017 els governs encapçalats per Mariano Rajoy i Carles Puigdemont estaven immersos en una escalada de tensió que va desembocar en la repressió violenta de l’1-O, la declaració d’independència fallida i la detenció o la fugida dels principals líders sobiranistes, tant ala Moncloa com a la Generalitat hi ha ara perfils conciliadors. Després de l’estiu, Pedro Sánchez i Pere Aragonès reuniran la taula de diàleg entre els executius. Serà difícil que aquestes converses agitin l’opinió pública espanyola.