La fiscalia de l'Audiència Nacional proposa processar els CDR detinguts el 2019 per pertinença a organització terrorista

El ministeri públic afirma que aquestes persones formaven «una cèl·lula» anomenada «Equip de Resposta Tàctica», que estava integrada per «un grup reduït d'individus de diferents CDR, que evidencien una gran radicalitat». A aquest grup «clandestí» i «estable», se li hauria encarregat «la realització de les accions més sensibles», ja que els seus integrants són «de la màxima confiança» i es mostren «totalment entregats a la causa». La fiscalia afirma que els membres de l'ERT haurien «conformat una organització terrorista paral·lela» als CDR amb l'objectiu de «dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius o substàncies incendiàries fabricades en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars».

Possibles objectius

La fiscalia afirma que els membres de l'ERT haurien «fet actes preparatoris» de reconeixement i presa de fotografies de «possibles objectius». Es tracta de la Comandància Naval de Barcelona, el Govern Militar, la Delegació del govern espanyol a la capital catalana, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la seu de la Comandància de la Guàrdia Civil, membres de les forces de seguretat, torres d'alta tensió, instal·lacions a autopistes i el Parlament. «A més dels anteriors objectius», un dels acusats -Jordi Ros-, «ha realitzat diferents cerques a internet a través dels seus dispositius, de dades relatives a persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d'un agent del cos de Mossos d'Esquadra», diu el ministeri públic.

Ocupació del Parlament

Segons el relat de la fiscalia, els membres de l'ERT van tenir «participació activa en la materialització d'algunes de les accions més contundents que han dut a terme els CDR», com els talls de carretera. A més, diu que pretenien ocupar el Parlament «i defensar-lo posteriorment». La fiscalia afirma que hauria estat l'encàrrec d'un denominat «CNI Català», que els hauria demanat «que aportessin la infraestructura logística necessària» per dur-ho a terme. La fiscalia afirma que haurien pretès estar almenys una setmana dins la cambra catalana i que hi haurien entrat per la porta principal perquè «se'ls facilitaria l'accés des de l'interior». També haurien comptat amb suport logístic exterior amb el muntatge «d'antenes de llarga distància per mantenir les comunicacions».

Acusa tretze persones

Concretament, en una nota difosa per la fiscalia, l'acusació atribueix el delicte de pertinença a organització terrorista a tretze persones -Eduardo Garzón, Esther Garcia, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Guillem Xavier Duch, Rafael Joaquín Delgado, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero-. A més, per a nou d'ells, suma el delicte de tinença, dipòsit així com fabricació de substàncies explosives o inflamables de caràcter terrorista. L'acusació per aquests delictes és per a Garzón, Garcia, Pascual, Casoliva, Tomàs, Codina, Ros, Duch i Delgado. No tots els acusats van ser detinguts el 23-S.

Laboratoris clandestins

Un dels laboratoris clandestins es trobaria en el domicili de Codina a Sant Fost de Campsentelles -segons la fiscalia, a través d'un grup de Signal denominarien l'espai la «batcova»-. Codina hauria comprat substàncies per confeccionar la substància denominada 'termita'. Entre les proves citades, el ministeri públic diu que en un dispositiu informàtic de Tomàs hi havia un document denominat «terrorisme casolà», entre altres de naturalesa similar. La fiscalia també explica que va trobar en el mòbil de Tomàs un vídeo autogravat en què «se l'observa realitzant un circuit electrònic en què explica el funcionament i la utilitat d'aquest, sent aquesta la de fer explotar un artefacte adossat al cos d'una persona de manera que, encara que la persona que el porta fos abatuda, la detonació de l'explosiu es produiria».

«Els investigats acudien a l'habitatge d'Alexis Codina de forma contínua fins a la seva detenció, habitualment en hores nocturnes, detectant-se potents centelleigs seguits de grans fumeres», diu la fiscalia, que explica que mantenien «importants mesures de seguretat» per evitar ser detectats, com apagar el mòbil quan hi eren. La fiscalia ubica l'altre laboratori al garatge del domicili patern de Ros a Sabadell. «Els investigats haurien dut a terme totes les passes necessàries per a l'elaboració i fabricació de substàncies incendiàries, deflagrants i explosives» i haurien «adquirit els coneixements necessaris» i «fet la compra de substàncies». La fiscalia també atribueix a Garzón un «paper fonamental de direcció» i de «coordinació» en l'elaboració «de la substància denominada 'termita'».

Grups de Signal

«Els investigats mantenien permanentment contacte a través de diferents grups en aplicacions de missatgeria instantània, en particular Signal», diu la fiscalia, que cita un grup creat el 20 de maig de 2019 anomenat 'Resistència' amb Budria, Ros, Garzón i Duch, entre d'altres. «Utilitzen un llenguatge convingut, sobre la preparació de la 'revetlla', els 'focs artificials' i 'el grup de diables'», diu el ministeri públic, que creu que «haurien assenyalat el mes de setembre per a l'inici de les accions», encara que Ros hauria manifestat que els explosius «no estarien llestos».

Jolis, «iniciador» de l'ERT

La fiscalia creu que Jolis era «subjecte essencial» per a l'ocupació del Parlament i la fiscalia li atribueix el paper «d'iniciador de l'ERT». Buigas hauria estat l'encarregat de preparar la logística de l'ocupació del Parlament i hauria rebut l'encàrrec del «CNI Català». La fiscalia cita un quadern que s'hauria trobat al seu vehicle amb anotacions d'una «planificació detallada» del pla.