El mirall trencat del que un dia va ser Convergència no només es va partir en diversos trossos. Ara els trossos estan enfrontats els uns amb els altres. En aquesta baralla, Junts per Catalunya ha llançat des de fa mesos una OPA oberta i descarnada cap al PDeCAT, el partit del qual provenien Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Damià Calvet, Quim Forn... i tants altres.

El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va proclamar ahir que la pròxima guerra, les eleccions municipals, servirà per acabar definitivament amb el PDeCAT, perquè preveu que es produirà una integració total en JxCat. Però el partit de David Bonvehí i Àngels Chacón, que ja va perdre tota representació en el Parlament, es rebel·la contra l’estratègia de Sànchez.

En una entrevista en Catalunya Ràdio, el número dos de Puigdemont va ser clar: a les eleccions locals hi serà Junts i es presentarà com a tal, amb la voluntat d’«incorporar» al PDeCAT de forma «enormement generosa».

A aquesta proclama contestaven fonts de la cúpula del PDeCAT: «Sànchez només entén la dominació, mai la suma». El partit postconvergent, al qual només li queda el poder municipal (no menor) i quatre diputats al Congrés, tracta de treure les ungles, conscient, no obstant això, que l’oferta de Junts pot calar en algun dels alcaldes o càrrecs municipals del partit de Bonvehí. Una formació que s’ha quedat sense un referent en el Govern, enfront de Junts, que governa amb ERC i disposa de 32 diputats en el Parlament.

Acord sota el «partit fort»

Per això, l’actitud de Sànchez ha estat de mà estesa: «Aquest espai ha d’evitar la fractura i la divisió. L’aprenentatge de Junts és molt clar: Àngels Chacón [líder del PDECat] té ganes que això pugui donar un resultat, i per part nostra no quedarà». Però el missatge final era nítid: «Estic convençut que en la majoria de municipis hi haurà acord per a la llista unitària que sumi tot l’espai». Però sempre amb llistes liderades per Junts, que és el «partit fort», i respectant les «aportacions» i «lideratges».

Traduït al llenguatge no polític, aquest missatge és el mateix que Sànchez va transmetre a Bonvehí en les converses per a tractar de concórrer junts en les eleccions catalanes: el PDeCAT no estarà en peu d’igualtat, en coalició, amb Junts. Si volen, hauran de ser els militants, un a un, els que s’integrin en el nou partit.

Guerra pel nom

El malestar en el PDeCAT no és nou. Prové d’episodis tibants, com quan el 2017 es va crear la coalició amb la qual Puigdemont va vèncer en el flanc sobiranista a ERC, gràcies a minimitzar absolutament als diputats procedents de Convergència. Aquest primer pacte ja va generar incomoditat. Va seguir la batalla pel nom (que continua en els tribunals, atès que el PDECat acusa a Puigdemont de mala fe), i va culminar amb la gens dissimulada OPA que Puigdemont ha anat practicant, amb plataformes com La Crida, per a desmarcar-se del tot del passat convergent del qual va formar part.

Davant això, el PDeCAT tracta de blindar el seu únic patrimoni: el poder municipalista. Sense tancar la porta a acords puntuals allà on la presentació de dues llistes sigui contraproduent, el partit de Chacón veurà ara si es fa valer. Però hi haurà decisions clau, com la referida a Barcelona, on la presentació de dos candidats o candidates diferents marques minvaria possibilitats a tots dos. Elsa Artadi està decidida a repetir per Junts, però està per veure si el PDeCAT la secundarà o tractarà encara de proposar una llista conjunta sense apriorismes.

Mentrestant, en el flanc moderat, grups minoritaris com el Partit Nacionalista de Catalunya de la exconvergente Marta Pascal, al costat de Lliures i La Lliga, uneixen esforços per tractar d’atreure el PDeCAT. Lluny d’amainar, la batalla entre dos espais fins fa poc convergents s’empitjora a mesura que Junts albira la necessitat de fagocitar definitivament un PDeCAT en el qual no falten els qui veuen inviable la supervivència d’aquestes sigles, hereves de CDC i de navegació atzarosa.

Sànchez, també es vas mostrar confiat a tirar endavant els Pressupostos de la Generalitat amb els vots dels partits independentistes (ERC, Junts i CUP) i va augurar una negociació «sense problemes».