El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, es va reafirmar en què segueix estant «pel ‘sí’ a l’ampliació de l’aeroport» i que reconduir la situació «és possible», però que «depèn d’aquells que han trencat l’acord signat». Segons la seva opinió, ha de ser la Generalitat la que ha d’oblidar les dites i fets inconvenients per part de l’executiu central i donar via lliure al projecte d’Aena, tal com es va descriure al DORA (Document de Regulació Aeroportuària). Malgrat aquest convenciment, Puigneró va opinar ahir a Vic que «sembla que alguns volen que tinguem una Catalunya amb capital a Barajas». La frase és una mostra més de la desconfiança que presideix les relacions entre el Govern i l’executiu de Pedro Sánchez. El diccionari descriu la paraula «despropòsit» com a «dit o fet inoportú o inconvenient». La proposta d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona per part d’Aena ha estat embolicada efectivament en les últimes setmanes en paraules inoportunes, tuits inconvenients i silencis malinterpretats. Entre tacticismes polítics i sortides de pista, la inversió de 1.700 milions que hauria de preparar la infraestructura barcelonina per als propers decennis està en dubte i a punt del rescat de la caixa negra.

La constatació que el Govern no es va oposar formalment al DORA II en la seva presentació de divendres passat ha estat fruit de polèmica i excusa d’atacs. És cert que els representants de la Generalitat no van mostrar una oposició formal a l’ocupació dels terrenys de la Ricarda en la presentació del DORA. Fonts d’Aena confirmen que no es divulgaran actes de reunions, ja que no s’està segur de si algú va arribar a prendre’n nota o no. El mateix Puigneró defensa segons el seu equip que sempre va dir que la presentació del DORA «no era el moment de negociar res». El Govern sempre ha estat conscient que l’única manera d’incrementar la capacitat de l’aeroport era per la tercera pista, però que era possible buscar l’equilibri i reduir l’afectació de la Ricarda en la negociació del pla director. «Si no poden arribar a les 90 operacions per hora, doncs en seran 86. Tot és negociable», opinaven els tècnics.

La directriu de Puigneró era clara per al seu equip. L’objectiu de l’acord del 2 d’agost va ser «desbloquejar la inversió» per després afrontar la negociació del pla director i els detalls del projecte. Però les xarxes socials juguen males passades, plasmen corrents d’opinió i evidencien estratègies. Però de vegades poden ser també un despropòsit i causar un efecte indesitjat. I el tuit del president de la Generalitat, Pere Aragonès, va causar una sortida inesperada de la situació, tot i que en cap cas no meditada per part del Govern de Pedro Sánchez.

Per part seva, Aragonès va acusar el Govern central d’intentar «amagar la seva divisió» interna al voltant del projecte d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-el Prat i va exigir el traspàs dels aeroports catalans. Dos dies després de l’anunci del Govern de suspendre la inversió de 1.700 milions d’euros prevista per al Prat, el president de la Generalitat va insistir un cop més a reclamar el «traspàs» dels aeroports de Barcelona, Girona i Reus per evitar que en la seva gestió prevalguin els «interessos centralistes» que acaben «afavorint el Gran Madrid» i per vetllar pels criteris mediambientals.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Aragonès va destacar que l’acord segellat el passat 2 d’agost per invertir en l’ampliació de l’aeroport preveia que els detalls de el projecte es concretarien «en el Pla Director, a elaborar en els dos anys següents després d’un debat a la taula tècnica amb ajuntaments i actors implicats». El president de la Generalitat no creu que el Govern hagi retirat ara el projecte per la falta de suport de l’executiu català, sinó que «intenta amagar la divisió» entre el PSOE i Unides Podem.

En aquest sentit, va esmentar la visita de dijous de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, a la llacuna de la Ricarda, l’espai natural amenaçat per l’ampliació de l’aeroport.