El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castelló ha processat per pertinença a organització terrorista els 13 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats en l’Operació Judes, en la qual el setembre de 2019 es va detenir a gairebé una desena de persones.
El magistrat també processa nou d’ells per un delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. La decisió de García-Castelló coincideix amb el criteri del fiscal, però resulta contradictòria amb la resolució de la sala penal que els va deixar en llibertat, en entendre que les substàncies precursores que es van trobar en el seu poder «no són en si mateixes explosius».
L’acte explica que els processaments formaven, dins dels CDRs, el denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), que considera una cèl·lula integrada per individus de diferents comitès que «evidencien una gran radicalitat» i a la qual s’havien encarregat accions més delicades per la seva major predisposició i lliurament «a la causa».
Segons el jutge, el seu objectiu final com a organització era aconseguir la independència de Catalunya emprant la violència per forçar a les institucions a concedir per la via dels fets la seva separació de la resta d’Espanya.
Participació activa
L’acte els atribueix una participació activa en les accions més sonades dels CDRs, com talls de carretera, abocament d’oli en la C-55, en un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els líders independentistes presos a la presó de Lledoners o l’aixecament de la barrera dels peatges. I també, en la creació i desenvolupament dels CECOR (centre de coordinació) per a les accions dels CDRs, assumint l’encàrrec rebut d’un denominat «CNI català» perquè aportessin infraestructura logística per ocupar el Parlament, quan es conegués la sentència del procés.
