«El diàleg serà llarg i per evitar frustracions no ens posem terminis i molt menys de dos anys», ha demanat Pedro Sánchez en referència al mateix temps que ERC i Junts van pactar concedir a la taula de diàleg.

El cap de l’executiu va reclamar paciència per solucionar un conflicte que porta una dècada enquistant-se i que ara no es resoldrà «ni en tres ni en quatre» anys.

Sánchez tampoc vol que les exigències d’autodeterminació i amnistia de l’independentisme tirin per terra aquest fòrum i va reclamar centrar les converses en aquelles coses en les quals Govern i Generalitat estiguin «més pròxims».

Una vegada confirmada la seva assistència a la reunió d’avui, encara que només per inaugurar la reunió al costat de Pere Aragonès, Sánchez va recalcar que acudeix a la cita a Barcelona «amb la millor de les actituds». «M’agradaria que a Catalunya fessin el mateix», va deixar caure després de les tensions generades en el si del Govern per les persones que componia la delegació de Junts.

«Entenc que vinguin aquí amb el seu programa de màxims, -ha assegurat Sánchez a la senadora d’ERC Mirella Cortès- però si volem avançar en la taula de diàleg haurem de començar a parlar d’aquelles coses en les quals estiguem més pròxims».

El president del Govern va assegurar que plantejar com a única possibilitat de diàleg l’autodeterminació i l’amnistia «és una imposició». En aquest sentit, va reivindicar que l’executiu acudirà a la trobada amb la «voluntat, l’actitud, la determinació i el sentit d’estat de tractar de resoldre» el conflicte català.

L’ordre del dia

Sánchez va explicar que la proposta del Govern és l’agenda del retrobament que ja va presentar al febrer de 2020 quan es reunió amb l’expresident Quim Torra. A més, va apuntar que el full de ruta del Govern, que consta de 45 punts, també serviria per entendre’s en matèria de memòria democràtica, inversions, finançament o fons europeus.

L’únic punt insalvable és l’exigència de celebrar un referèndum perquè «està fora de la Constitució» i perquè, segons Sánchez, «fracturaria més» la societat catalana.

Referent a això, el cap de l’executiu central va demanar «autocrítica» a l’independentisme pels fets que van tenir lloc l’1 d’octubre de 2017, quan «es van saltar la Constitució i l’estat de dret i no van tenir en compte una bona part de la societat catalana que no està d’acord amb la independència». En aquest context, va reclamar a la senadora d’ERC que obrin un diàleg amb aquesta part de Catalunya.