«Hi ha moltes coses que no sabem». Les paraules de Marita Gomis Bertrand en el rebedor de la casa inundada de llum que porta el cognom del seu pare semblen premonitòries. Es refereix a la llarga història de l’espai natural de la Ricarda, però també valen per a descriure el seu nebulós futur. Aquestes 135 hectàrees d’aiguamolls, llacunes i pinedes protegides s’han convertit en el principal escull per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Un assumpte molt personal per a la família Bertrand, a la qual pertany, i que durant dècades ha utilitzat aquest oasi del delta del Llobregat com el seu camp de jocs per a diumenges i estiuejos.

Darrere d’aquest cognom s’amaga una de les sagues més il·lustres de la burgesia catalana, mecenes de la cultura i titans de la desapareguda indústria tèxtil. Una saga vinguda a menys, com la pau d’una Ricarda que ara enterren els avions que la sobrevolen i la pudor a querosè.

La societat que la gestiona té mig centenar de socis, tots ells de la família, encara que amb un pes desigual. Els Bertrand Barraquer, Bertrand Vergès, Bertrand Marfà i Gomis Bertrand controlen un 24% de la societat cadascun. Mentre l’1% restant està en mans dels Rosal Bertrand, segons fonts de la companyia. I tots ells hauran de decidir entre vendre o resistir-se a l’expropiació de l’Estat si el projecte d’ampliació es reactiva algun dia. L’assumpte va formar part de l’ordre del dia en la seva última junta anual d’accionistes de finals de juny, abans que Govern i Generalitat anunciessin l’acord després trencat per a l’ampliació el 2 d’agost, però la família diu no haver tingut fins ara cap contacte amb les parts ni haver rebut propostes. I això que tant els representants d’Aena, com dels respectius governs han visitat la finca, segons fonts de la família. «És possible que hàgim de votar, com en qualsevol societat. En aquests moments, la majoria és partidària de la venda», confessa Bertrand Vergès.