Un dels efectes de la detenció de l’expresident Carles Puigdemont ha estat constatar la debilitat del procés de diàleg recentment reestrenat entre el Govern i l’executiu espanyol. Immediatament després de conèixer-se l’actuació policial, les bateries de Junts i la CUP es van dirigir no només contra la justícia espanyola sinó contra el Govern, amb declaracions molt crítiques contra el procés negociador, amb manifestacions incloses en què la pressió també es dirigia a la Generalitat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va intentar fer pinya convocant tots els consellers i carregant contra l’Estat i la justícia per la detenció, però evitant dinamitar els recent dissenyats ponts amb el Govern central, i va mantenir contactes amb la Moncloa.
Que Aragonès havia de lluitar contra la detenció de Puigdemont tant com amb part de l’independentisme va quedar clar en les declaracions públiques de dirigents de Junts des de primera hora del matí, en què carregaven contra les expectatives del diàleg que ERC abandera. Ho va fer la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ho va fer el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i ho va fer el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró: «Érem escèptics i el temps ens dóna la raó», va etzibar a la concentració independentista als voltants del consolat italià, a la qual va acudir tota la cúpula de Junts, consellers inclosos, mentre ERC no va enviar cap membre del Govern. La cap visible republicana era l’exconsellera Alba Vergés.
Jordi Sànchez s’encarregava de carregar contra la nota de la Moncloa de la matinada en què emplaçava Puigdemont a comparèixer davant la justícia. Sànchez, a Catalunya Ràdio, també marcava distàncies amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que afirmava que la detenció i el diàleg eren qüestions paral·leles, no la mateixa qüestió.
«Independència o dimissió!»
Mentrestant, l’arrest de l’excap del Govern va provocar la tornada de l’independentisme als carrers, convocat per les entitats, per exhibir el seu suport a l’excap del Govern i reclamar accions contundents a l’executiu, al qual alguns manifestants van demanar la dimissió, amb crits d’«independència o dimissió!». Al matí, es van concentrar als voltants del consolat italià a Barcelona i, a la tarda, van impulsar concentracions davant dels ajuntaments catalans en què van participar representants dels partits.
Els CDR van impulsar la seva pròpia marxa. Una mobilització que repetiran demà de forma centralitzada a la capital catalana després que tant l’ANC com Òmnium Cultural animessin a la protesta sostinguda. Jordi Cuixart, líder d’Òmnium, demanava «no fer el préssec» en les negociacions amb l’Estat i Elisenda Paluzie, de l’ANC, també carregava contra el diàleg en els actuals termes.
Els de Junts, a part
Mentrestant, Puigneró convocava els consellers del seu partit per seguir marcant perfil. La reunió, prèvia a la que va convocar Aragonès amb tot el Govern, no va servir per prendre cap decisió determinant, sinó per avaluar la situació.
En aquest context, Aragonès va convocar a tots els consellers i després de la breu reunió, va comparèixer flanquejat per tots ells per donar imatge d’unitat al voltant d’un sol discurs: segueix la repressió de l’Estat, Puigdemont ha de ser alliberat perquè el Suprem ha enganyat la justícia europea i aquest episodi no ajuda la taula de diàleg. Però Aragonès va evitar donar res per definitiu.
El president de la Generalitat es va centrar a defensar amb vehemència l’amnistia i l’autodeterminació com a solució al conflicte polític, davant els retrets tant de Junts com de la CUP, que veuen el diàleg com « una via morta» i sense incentius perquè el Govern cedeixi.
Aragonès no va donar per trencat el diàleg, però va exigir acabar amb la «persecució política i la repressió» i amb les euroordres. «La credibilitat del sistema judicial espanyol ja estava tocada, però amb les discrepàncies sobre les euroordres es demostra que és un sistema anacrònic que buscava venjança», va concloure, sense esmentar el Govern i admetent els contactes amb la Moncloa.
