Pere Aragonès es presenta avui davant del Parlament, en el seu primer debat de política general com a president, en una situació bastant millor del que molts preveien fa només una setmana, quan el republicà va xocar violentament amb Junts per l’alineació catalana a la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez. Aquesta millora es deu a, d’una banda, una política de gestos mútua, entre republicans i postconvergents, basada en què els primers no volen ser qui trenqui amb el soci i els segons no volen abandonar el vaixell, encara no. I, de l’altra, l’aprovació d’un document, el pla de Govern, que compromet tot l’executiu, més enllà de pactes previs de partits.

Això permetrà a Aragonès exhibir un Govern cohesionat. Encara que amb una bomba de rellotgeria en el seu si que, tard o d’hora, caldrà tractar: l’alineació de Junts a la taula de negociació. És a dir, el propi origen d’una crisi que s’ha tancat en fals. Una fràgil unitat que, per ara, ha sobreviscut fins i tot a la segona detenció de Puigdemont.

El pla de Govern, un salvavides

El pla de Govern és un salvavides pel que diu i pel que no diu. Un manual d’urbanitat sobre com s’han de comportar els dos partits. Les 1.572 mesures, en tots els àmbits de govern, permeten presumir d’una vocació executiva. I, a més, per exclusió, permet civilitzar les diferències entre ERC i Junts deixant camp lliure a la discrepància en aquells punts que no s’inclouen en el full de ruta. El d’avui serà, per tant, el debat del pla de Govern i difícilment Aragonès es sortirà d’aquest guió, ja que és el que li garanteix aquesta aura de cohesió. Basada, per exemple, en imatges, la del president i el seu vicepresident, Jordi Puigneró, entrant riallers al Consell de Govern de dimarts; en declaracions temperades, com les del conseller d’Economia, Jaume Giró, dimecres, a Catalunya Ràdio, i en picades d’ullet, com que Aragonès acceptés incloure al pla de Govern un cinquè eix, que porta la marca del seu vicepresident -el de l’economia «del coneixement, digital i emprenedora»- als seus quatre eixos ja tradicionals -les «transformacions democràtica, verda, feminista i social-.

Una altra cosa és que, segurament, Aragonès es cenyeixi en el discurs als seus quatre punts fetitxe. Els que ve repetint des de la campanya electoral, la investidura (la fallida i la reeixida) i que realitzi un detallat desglossament de bona part de les 1.572 mesures del pla, emparades en aquests eixos.

És tot color de rosa al costat republicà de la Generalitat? No. Fonts situades al Palau de la Generalitat van afirmar que «temem que Junts, com a grup parlamentari», intenti tibar el Govern. Seria, reconeix aquesta font, una imitació del famós «meme» viral en què Spiderman lluita contra Spiderman. En aquest cas, Junts-partit tensant Junts-Govern. Els episodis posteriors a la detenció de Puigdemont a Sardenya donen arguments a aquest temor: mentre els consellers de Junts van fer pinya amb Aragonès i el van acompanyar en la lectura del comunicat que «condemnava» la detenció però també reivindicava el diàleg, dirigents del partit es van dedicar a carregar contra l’estratègia d’ERC i a exigir-li que s’aixequi de la taula.

Saber qui mana

Com a mostra, un altre exemple. Dos dies després que el pla de Govern, aprovat per tots, també pels consellers de Junts, sancionés la voluntat de l’executiu de reformar la llei de l’audiovisual de 2005, el grup parlamentari de JxCat va entrar en el registre del Parlament una proposta de nova llei de l’audiovisual. «El problema -analitza un republicà- és que no sabem qui mana a Junts» i afegeix, per exemple, que la interlocució entre partits de vegades costa perquè Jordi Sànchez «només vol parlar amb el president». «Amb quin Junts ens trobarem en el debat?», es pregunta una veu d’ERC en al·lusió crítica al que ell entén que és un cor de veus asíncron.

I de fons, la bomba temporal, la taula de diàleg. Quant pot durar un Govern entre un partit de centre-esquerra i un altre de centredreta, és a dir, ideològicament diferents i oposats, i que governen perquè hi ha una causa major, la independència, si en aquest punt decisiu difereixen tant? «Nosaltres no farem fora Junts», va asseverar una font important d’ERC que també va acceptar que els republicans no poden ser els únics agents independentistes a la taula de diàleg.

El pla de Govern insisteix que és una taula entre governs, cosa que encaixa a tots, ja que entenen el que volen entendre. Uns, ERC, que afecta només consellers i els altres, JxCat, que l’executiu pot delegar en externs. Com Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras, els que van proposar el dia de la plantada d’Aragonès. La portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, va assegurar que la propera taula es celebraria quan hi hagués algun acord. Aragonès ha afirmat que ara s’obria un període de negociacions, les «discretes», que permet ampliar el perfil dels negociadors. Aquesta pot ser la via per retardar l’activació de la bomba temporal. Segons fonts de Palau, Aragonès reafirmarà l’aposta per la via de negociació i la defensa el referèndum d’autodeterminació i l’amnistia.

El debat li impedirà coincidir amb el Rei i Pedro Sánchez

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va explicar que no serà dijous a la inauguració del Saló de l’Automòbil amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, i el rei Felip VI perquè coincideix amb el debat de política general al Parlament. En una entrevista a Ràdio 4 i La 2, Aragonès va concretar que aquell dia estarà a la cambra catalana votant propostes de resolució i va recordar que ell és l’únic membre del Govern que és diputat.