Pere Aragonès no té temps d’apagar tots els focs. Cauteritzada, fins a nou avís, la ferida oberta amb Junts per l’alineació de la delegació catalana a la taula de diàleg i negociació amb el Govern de Pedro Sánchez, el debat de política general que finalitza avui ha obert un altre front per al republicà: el distanciament en el fons i en les formes percebudes en aquestes jornades parlamentàries amb el soci extern del Govern, la CUP. Tot això poc després d’abordar els pressupostos de la Generalitat per al 2022. Uns comptes que Aragonès vol pactar sí o sí amb la CUP, amb qui ja va acordar la seva investidura, ignorant els reiterats oferiments (ahir en va sumar un més) de Salvador Illa. No és moment encara, han de pensar els republicans, de trencar els blocs nascuts amb el procés.
El motiu de la topada entre Aragonès i la CUP va ser l’anunciada proposta de resolució, que serà votada avui, per la qual els anticapitalistes demanaven un referèndum abans de finalitzar aquesta legislatura (en principi, abans del 2025). Però a més, Carles Riera, des del faristol, va reclamar que ja es fixés una data concreta. Aragonès, en una actitud nova en un president des que l’aritmètica parlamentària, el 2015, va deixar la presidència sempre en mans dels anticapitalistes, va intentar aturar els peus a la CUP. I els va arribar a dir que poden proposar el que vulguin, però que el seu objectiu és el que s’ha signat, és a dir, el pacte d’investidura, on no es posa un horitzó temporal.
A les files presidencials i a les del seu partit van caure molt malament les formes de la CUP. Aragonès els va retreure que s’hagués d’assabentar de la proposta pels mitjans de comunicació, quan allò normal hauria estat obrir un diàleg fora dels focus. I la cirereta va ser l’addenda de Riera, reclamant la data concreta. Els republicans van mantenir diversos aparts amb els anticapitalistes per expressar el malestar. Alhora, la rèplica d’Aragonès va enutjar la CUP. Eulàlia Reguant va començar la seva contrarèplica acusant veladament Aragonès de ser un «superb». No sembla el millor clima previ per arribar a pactar la llei més important de l’any, els pressupostos.
I això que fonts de la Conselleria d’Economia i de la CUP confirmen que després del recés vacacional s’han incrementat les reunions entre el conseller i la mateixa Reguant, però la perspectiva sobre l’avenç dels pressupostos és ben diferent. Des d’Economia asseguren que negocien el disseny dels comptes -un extrem que els anticapitalistes neguen al·legant que «la situació actual no és de negociació»- i que el soci preferent és coneixedor de les principals mesures que s’han posat sobre la taula -com els 3.500 milions d’euros addicionals o la voluntat d’estudiar la viabilitat de baixar l’IRPF a les rendes més baixes.
La CUP no veu avenços
La CUP, en canvi, defensa que no hi ha avenços, que estan lluny de la seva aprovació i que busquen un «pacte polític» més enllà del detall de les partides per avançar en els compromisos adquirits per Esquerra a l’acord de investidura del president. L’objectiu de la Conselleria és complir els temps, és a dir, registrar al Parlament la proposta abans del 10 d’octubre i aprovar-los a finals d’any.
I això que les coses amb Junts van ser més o menys tranquil·les. Albert Batet, president dels postconvergents al Parlament, va començar la seva intervenció fins i tot amb els ressons del discurs de dimarts del president. El postconvergent va reclamar explícitament al president «cultura de coalició» i li va recordar que ERC i Junts estan gairebé en «empat tècnic» en escons i per això li va advertir que el Govern no és de «subordinació» sinó de coalició. Batet va obviar qualsevol referència a la gestió i va carregar contra l’Estat perquè, segons ell, hi ha nul·la voluntat negociadora. També va oferir lleialtat a l’executiu i va reclamar avançar «amb unitat» perquè «sol no es va enlloc». Per això, va demanar que es construeixi una «estratègia consensuada, compartida i cultura d’unitat» també al Congrés en la negociació dels pressupostos de l’Estat.
Defensa de Torra i Borràs
Aragonès va respondre de manera temperada i va mantenir la seva política de gestos amb els postconvergents. Fins i tot va defensar Quim Torra i Laura Borràs d’algunes acusacions per haver emparat la violència de carrer del darrer cap de setmana i també Jaume Giró, a qui Salvador Illa havia recordat el seu currículum a La Caixa i li havia dit que «ara no calia que fos el més independentista i el més d’esquerres de la Cambra». Potser en això últim hi va influir el malestar que el titular d’Economia havia expressat en privat després d’observar com el president feia seu l’anunci dels 3.500 milions addicionals per als comptes del 2022 i que Giró volia mantenir com un as a la màniga.
Aragonès fins i tot va arribar a reconèixer el paper clau dels independentistes residents a l’estranger, amb Carles Puigdemont al capdavant, en les seves batalles judicials, de moment totes reeixides davant de l’Estat. Carícies que van arribar fins i tot a la proposta de resolució sobre la situació de l’expresident pactada entre les dues forces. Una cordialitat que també es tradueix en la creació d'una altra comissió, una més, aquesta vegada de seguiment de la taula de diàleg. I Aragonès té tants plets amb els socis interns i externs del Govern que l’esgrima amb el cap de l’oposició va passar a un segon pla. La discussió va ser la de sempre. El socialista li va dir que ni autodeterminació ni amnistia, i el republicà, que encara és hora que el PSC faci una proposta.
