Hemingway assegurava que durant la Primera Guerra Mundial un home va ser afusellat per un escamot d’objectors de consciència. Serveixi aquesta anècdota per resumir la intervenció de Carles Riera, dirigent de la CUP, crossa indispensable del Govern que presideix Pere Aragonès, a qui exigeix un nou referèndum abans del 2025. Junts per Catalunya no és soci preferent. És Govern. I, alhora, oposició. Més fins i tot. És la dinamita de la taula de diàleg. Amb aquests companys de viatge, quin paper queda al PSC, principal partit de l’oposició? Aquesta era una de les incògnites a aclarir a la segona jornada del debat de política general. No és que sigui una gran equació, però és que el que alguns anomenen el conflicte català ha arribat a aquest punt en què el millor que es pot esperar és que les coses no vagin a pitjor.
Salvador Illa, com un professor després d’un examen, va posar nota un per un a tots els consellers del Govern. Va aprovar-ne alguns. Va suspendre més de la meitat. El que és interessant, però, va passar al final. Va explicar que dies enrere va coincidir amb Aragonès al Liceu, que, com se sap, a més de coliseu operístic era abans el tinder vuitcentista. No s’ha d’imaginar encara Illa a la llotja amb el ventall tancat i recolzat a la templa, que pel que sembla significava «penso en tu» quan al Liceu s’anava a buscar parella, i Aragonès amb el paipai desplegat i de cap per avall com a resposta, una cosa així com «estic compromès».
Un Govern amb dues ànimes
La cosa, llàstima, era més simple. Van coincidir amb motiu de la representació d’Ariadna en Naxos, òpera de Strauss, l’argument de la qual (la tossuderia d’un ric vienès entossudit a fusionar en una única obra una tragèdia i una sàtira) li va anar molt bé al líder de l’oposició per fer un retrat de les dues ànimes que conviuen al Govern. No va ser una referència d’aquelles que van de cap al titular, és cert, però hi ha a l’òpera esmentada una cosa subliminal que no mereix ser passat per alt. És l’Ariadna que dóna nom a l’obra. Va ser ella la que va trobar una forma fàcil i segura perquè Teseu trobés el camí de sortida del laberint del Minotaure. La història del Minotuare se li explica fins i tot als nens en contes infantils, i també se’ls fa referència a com va acabar la pobra Ariadna, abandonada en una illa per Teseu tot i que li va salvar la vida amb un simple cabdell de llana.
