Representants de tots els partits i entitats independentistes, així com dels comuns i d’organitzacions com Unió de Pagesos, van commemorar junts a Barcelona el quart aniversari de l’1-O, convocats per Òmnium Cultural. Entre els participants, el president Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’expresident Artur Mas, i els líders de l’ANC i Òmnium, Elisenda Paluzie i Jordi Cuixart.

Cuixart va remarcar que l’1-O és un «patrimoni col·lectiu de valor incalculable, la suma entre la ciutadania i les institucions és la que permet desafiar l’Estat des de la lluita no-violenta, la desobediència civil». El líder d’Òmnium va denunciar que l’Estat va utilitzar la violència i va afirmar que continua sense reconèixer «la violència exercida per la policia, exigim una reparació i que aquesta violència sigui investigada i siguin depurades les responsabilitats que l’Estat s’ha negat a investigar». Òmnium va demanar apartar el sindicat judicial que està acusant els ciutadans de la macrocausa judicial de l’1-O, segons va explicar Cuixart.

Una proposta unitària

«No ens podran parar amb amenaces, repressió, presó i exili, és un punt de no retorn, persistim en la lluita per l’amnistia», va remarcar. «No permetrem que es danyi el llegat de l’1-O, que és col·lectiu, de les diferents sensibilitats, per sobre de les dinàmiques partidistes», va demanar el dirigent d’Òmnium, que va tornar a exigir una resposta unitària del sobiranisme. «Només ho tornarem a fer si recuperem l’actitud de l’1-O, ambició, generositat i determinació».

Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va destacar la «unitat» i «generositat» de l’1-O, i va insistir que no hi ha camí cap enrere perquè «només podem anar cap endavant». El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va insistir en la lluita contra la repressió, a favor de la democràcia i la independència. Per fer-ho va apostar per l’amnistia, un referèndum d’autodeterminació i una república catalana.

Crida a la unitat

Jordi Sànchez, secretari general de Junts per Catalunya, va insistir en «la vigència» de l’1-O com a expressió democràtica «mai vista abans a Europa». «No per tenir-lo guardat en una vitrina, commemorem l’1-O, sinó per projectar-nos amb el mateix compromís que fa quatre anys», va afirmar. Sànchez va demanar «guanyar la confiança entre ciutadania i institucions» i una «estratègia única per tornar a fer-ho bé, fer-ho millor», per aconseguir la república catalana.

Dolors Sabaté, de la CUP, va defensar la unitat d’acció sobiranista que va portar a l’1-O i també la mobilització del 3 d’octubre, «l’aturada de país que va sumar a l’independentisme tot el sobiranisme que deia que sí que hi ha un dret a decidir i que no es pot permetre la persecució a la voluntat d’autodeterminar-nos». «Recuperar la força al carrer i la suma que som més del 80% que plantem cara al règim del 78», va reclamar l’exalcaldessa de Badalona, reivindicant «aprofitar l’oportunitat del referèndum d’Escòcia i hem proposat posar en el nostre horitzó la celebració d’un nou referèndum».

L’ANC admet la divisió

Elisenda Paluzie, líder de l’ANC, va assumir que al Parlament s’ha evidenciat «una divisió entre les estratègies i les tàctiques per tornar a aconseguir la independència», però va llançar un missatge optimista: «És possible trobar en les propostes de tots els actors polítics que ens retrobem en un camí de victòria contra l’Estat que combini la confrontació democràtica, la legitimitat internacional i que respecti el mandat de l’1-O, entre tots trobarem aquest camí».

L’acte va consistir en una fotografia de família al costat d’un dels centres de votació de Barcelona, el centre Ramon Llull, i en una interpretació musical i la lectura d’un poema per part de Josep Pedrals. Hi van participar també representants de l’Assemblea de Municipis per la Independència, UGT, USTEC i la intersindical CSC, entre d’altres.