Els pressupostos de la Generalitat per al 2022 avancen amb les dues primeres setmanes de novembre subratllades en vermell al calendari. Tant el president, Pere Aragonès, com el conseller d’Economia, Jaume Giró, insisteixen que el seu soci prioritari és la CUP, tot i el seu desafecte i les reiterades mans esteses dels socialistes, sense cedir davant la pressió de sectors empresarials per evitar que els anticapitalistes siguin de nou decisius per definir els ingressos i despeses d'un pressupost de més de 30.000 milions d'euros.

En qualsevol cas, la previsió és no posposar més l’entrada dels comptes al Parlament -prevista com a màxim fins al 10 d'octubre per llei i ajornada per demores tècniques dels departaments-, en les quals es comptarà amb 3.500 milions d’euros addicionals per a desplegar el primer pla de Govern d'un mandat sota la batuta d'ERC. La pujada d’impostos està descartada, però sí que es preveu desplegar els impostos inclosos en la llei contra el canvi climàtic i una rebaixa en els trams més baixos de l’IRPF per alleugerir la pressió fiscal a les rendes de menys de 30.000 euros.

Giró i la diputada de la CUP Eulàlia Reguant continuen mantenint trobades, encara que des de les files cupaires afirmen que no han vist el detall de les partides. La seva pretensió d'impulsar una reforma fiscal per elevar la pressió a les rendes més altes està lluny de fructificar, però sí que confien que els pressupostos incloguin els 1.000 milions d'euros en habitatge, el 25% del pressupost de sanitat per a l'atenció primària i internalitzar el 061, entre altres mesures ja acordades per a la investidura d’Aragonès.

Els anticapitalistes demanen anar més enllà del ja signat, i buscaran un pacte polític que pugui quedar reflectit a la llei d'acompanyament, per donar el seu «sí». Un acord per al qual es podria precisar la implicació directa del president. «El marc polític no ens agrada, però volem jugar la partida», assegura una font del partit, que recorda que l’última paraula la tindrà la militància de la formació. Si el pla A fracassa, aquí entra el PSC. Els socialistes s’obren fins i tot a negociar sense condicions prèvies el seu suport, però el Govern els continua tancant la porta.

No obstant això, els sectors més liberals de Junts no amaguen la seva distància respecte als cupaires en projectes estratègics com l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern i altres projectes d’infraestructures viàries. Tot i això, en sentit contrari, la línia vermella traçada per Junts contra el PSC (i tots els «còmplices» de la suspensió de l’autonomia en 2017) fa difícilment digerible el pacte amb els socialistes. Tampoc el president i ERC donen marge ara com ara al fet que sigui el PSC l’aliat per als comptes malgrat els cants de sirena del partit de Salvador Illa.

De la investidura al govern

Però el pacte amb la CUP no és a prop. El distanciament dels cupaires amb el Govern es va agreujar després del debat de política general, en el qual la resta de forces independentistes van descartar un referèndum en aquesta legislatura i es van reafirmar en projectes com la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern. L’acord per a la investidura d’Aragonès no s’està complint, segons opina la CUP, per la qual cosa la governabilitat, afirmen, és a les seves mans amb els pressupostos com a primera prova.

En el Govern, en canvi, insisteixen que en els primers compassos de la legislatura sí que s’ha complert amb aspectes sensibles per als cupaires, com la creació d’una oficina per estudiar una renda universal de ciutadania o la supressió de l’oficina jurídica d’Interior, per la qual cosa els Mossos passaran a estar representats pels serveis centrals i no per un ens específic.

A diferència del PSC, els comuns, ara com ara, es mantenen a l’expectativa perquè tampoc tenen incentius per cedir davant propostes com els macroprojectes als quals s’oposen. Si bé es van entendre amb ERC el 2020 –els del 2021 van quedar prorrogats–, el veto encreuat entre Junts i els de lila complica un acostament. I és que és fonamental aquí recordar que les claus pressupostàries han passat de mans republicanes a postconvergents.

L’ampliació del Prat, a més, obre una nova bretxa: l’obstinació del vicepresident Jordi Puigneró es troba de front amb el «no» de la CUP i els comuns i el malestar d’ERC, però amb el PSC com a potencial aliat. De fet, Junts i els socialistes van transaccionar una esmena a favor de la inversió de 1.700 milions d’euros davant l’estupor d’Esquerra.