ERC i Junts van continuar ahir amb el seu habitual enfrontament en la majoria de temes, aquesta vegada en la qüestió de les fiances dels encausats pel Tribunal de Comptes. Així, mentre ERC va assegurar que ha pagat les caucions de tots els encausats, Junts ho va negar. JxCat va assegurar haver presentat avals per valor de 3.335.143 euros per «evitar els embargaments» als encausats pel Tribunal de Comptes. Una xifra que inclou també béns dels encausats, però el partit no va voler concretar quin import representen del total que van afirmar haver aportat. Alhora, Junts va explicar que treballa en coordinació amb la Caixa de Solidaritat per «garantir els avals de tots els encausats» pel tribunal «sense excepcions». En aquest sentit, la formació liderada per Carles Puigdemont va destacar que ERC va presentar avals per «salvaguardar la responsabilitat solidària que recau sobre el conseller Raül Romeva» i va afegir que no ha presentat «cap altre aval individualitzat».

De la seva banda, ERC va afirmar que l’aval de dos milions d’euros que va presentar abasta tots els exalts càrrecs perquè assumeix la part de fiança de Raül Romeva, que és la més alta. Atès que es tracta d’una fiança solidària, els republicans consideren que amb aquests diners queden coberts tots els encausats que formaven part del Govern en el període 2016-2017.

En tot cas, el Govern ha decidit interposar un recurs contra la decisió del Tribunal de Comptes de rebutjar els avals de la mateixa Generalitat (a través de l’Institut Català de Finances) per donar suport als dirigents als quals el mateix tribunal exigeix 5,4 milions d’euros en relació a l’acció exterior de la Generalitat. D’aquesta manera, segueix la batalla jurídica entre la Generalitat -que defensa el decret pel qual l’Institut Català de Finances (ICF) pot avalar els processats- i l’òrgan institucional estatal, pendent de renovació.

Fonts de la Generalitat van confirmar que s’estan estudiant els arguments jurídics amb què es presentarà el recurs. En concret, la pròpia llei de funcionament del Tribunal de Comptes preveu la possibilitat que es presenti recurs contra les seves decisions davant la Sala de Justícia de l’organisme durant els cinc dies posteriors a la notificació de la resolució «sense que això impliqui la suspensió de les actuacions». És a dir, que l’embargament dels béns prosseguiria fins que es resolgui el recurs que el Govern està elaborant, segons Xabi Barrena.

La decisió de la Generalitat va comptar amb el suport unànime dels membres del Consell de Garanties Estatutàries i tant l’Advocacia de l’Estat com el Govern central van eludir presentar batalla jurídica. El PSC va avalar l’operació i, juntament amb els comuns, no es va oposar a la mateixa al Parlament a l’hora d’aprovar el decret. Encara que van afirmar que respecten la decisió presa pel Tribunal de Comptes, els socialistes catalans han defensat en les últimes hores la legalitat del decret.

Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha elevat el cas al Consell d’Europa, en considerar que es tracta d’una «greu lesió de drets» i una «indefensió» per als processats. Ribó denuncia que la decisió de l’òrgan estatal no respecta una norma amb rang de llei a Catalunya, i que va ser avalada pel Consell de Garanties Estatutàries. Ribó també ha traslladat la seva denúncia al Defensor del Poble.

L’advertència d’Aragonès

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va advertir contra «els atacs que segueixen patint les institucions catalanes». Paral·lelament, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va assegurar que afrontaria el possible embargament dels seus béns «amb la mateixa dignitat i coratge» amb què va afrontar la presó.