La segona etapa de Xavier Garcia Albiol com a alcalde de Badalona arribarà al seu final el proper 8 de novembre, però el fenomen Albiol continua. La moció de censura per prendre-li la vara prosperarà per un acord de tota l’oposició, a cinc bandes, després de destapar-se els Papers de Pandora, que revelen que va rebre un poder general d’una societat de Belize, un petit paradís fiscal. El dirigent popular es nega a dimitir i, després de constatar que es quedarà sense el comandament del consistori, ja ha entrat en campanya, amb la mirada posada en les eleccions de 2023. El PP es queda així sense el seu bastió estrella a Catalunya, però ja lluita per recuperar-lo i la direcció confirma Albiol com a candidat.

No només Albiol pensa en les urnes -ahir va exhibir una enquesta que li atorga majoria absoluta-, també els grups aliens a l’actual junta de govern juguen les seves cartes perquè les decisions que prenguin ara no els passin factura en un any i mig. El PSC va optar finalment per fer un pas endavant i postular el seu dirigent Rubén Guijarro com a alcaldable, intentant exhibir capacitat de comandament i una nova gestió. La resta de forces va comprar sense matisos la seva candidatura, sent conscients de l’atomització que regna a Badalona: el PP té 11 regidors; el PSC, sis; Guanyem Badalona en Comú, quatre; ERC, 3; Badalona En Comú Podem, dos; i Junts, un.

D’aquí la complexa equació per formar una nova estructura governamental alternativa. En les primeres reunions, l’oposició es va conjurar perquè el govern fos unitari -tots excepte el PP-, però poc després van començar a sorgir diferències que semblaven enterrades. Ningú va voler parlar de vetos, per evitar la reedició de denegacions que provoquessin el fracàs de l’operació, però sí van acabar apareixent i desencadenant el rebuig de Guanyem Badalona en Comú a entrar al govern, que d’aquesta manera quedarà en minoria (previsiblement configurat per PSC i Badalona en Comú) amb la missió de tirar endavant els pressupostos municipals per als quals Guanyem allarga la mà des de la nova oposició.

Les diferències que separen el PSC i Guanyem es remunten a juny de 2018, quan els socialistes van encapçalar una moció de censura contra la llavors alcaldessa Dolors Sabater (Guanyem). Àlex Pastor (PSC) es va fer amb la vara de comandament gràcies al suport del PP. Només un any després, després de les municipals de 2019, l’oposició va sumar per evitar que Albiol es fes amb la vara i Pastor es va convertir en alcalde. Però, a l’abril de 2020, després de ser detingut conduint ebri en ple confinament, es va obrir una nova bretxa entre socis.

Recels encara no superats

L’acord entre Guanyem i el PSC per compartir l’alcaldia semblava fet, però en l’últim moment no hi va haver pacte a causa de les diferències per la divisió del temps de mandat. Cap dels dos va arribar als 14 vots imprescindibles i Albiol va recuperar la vara. El fracàs de l’operació va derivar en retrets creuats i les ferides de 2018 es van reobrir. N’hi ha hagut prou amb un nou procés de negociació per evidenciar que els recels entre PSC i Guanyem encara no s’han superat. Mentrestant, Albiol segueix amb les seves passejades, mostrant-se acompanyat per alguns veïns, als barris de la Salut, Centre, Montigalà i Llefià i continua carregant contra l’oposició perquè «torna la Badalona gris i del caos». «Ens veurem a les eleccions de 2023», va afirmar, conscient d’haver guanyat tres comicis municipals consecutius.