En la campanya de les generals de 2019, Gabriel Rufián va encunyar una frase que s’ha convertit ja en una mena de mantra a ERC. Es podria dir gairebé que estan a punt de traduir-la al llatí i posar-la al frontispici de l’entrada de la seu del carrer de Calàbria. El cap de files dels republicans al Congrés, deia, a compte de la solució política al conflicte, que el PSOE «només negocia si se l’obliga». Ve tot això al cas perquè les fulles del calendari van caient sense que els republicans percebin un interès real dels socialistes per seure a negociar sobre trens, la llei de l’audiovisual i altres qüestions que Esquerra pretén que s’emmarquin en un pacte pressupostari. I s’estén certa impaciència, sobretot després que el dissabte 16 i el dilluns 18, Oriol Junqueras i Marta Vilalta exigissin ja l’obertura de les negociacions i la reacció ha estat mínima.

No és que els republicans no llegeixin els diaris i no hagin vist la concatenació d’esdeveniments que ha tingut Pedro Sánchez en les últimes setmanes. És a dir, un congrés del partit, que implica un canvi de dinàmiques internes, just quan el PSOE ha de seure a negociar. Un pacte d’Estat amb el PP per als òrgans pendents de renovació (CGPJ a part) i un principi de motí dins del Govern a compte d’Unides Podem, que veu amb desgrat com la vicepresidenta Nadia Calviño intenta endinsar-se a l’espai natural violeta liderant la derogació de la reforma laboral.

Els republicans, que presumeixen ja de conèixer al detall els seus adversaris, detecten certa voluntat de dilatar els temps per part del PSOE. I deixar sense marge de maniobra ERC perquè accedeixi a la tramitació dels comptes. Divendres finalitza al Congrés el termini de presentació d’esmenes a la totalitat a la llei de pressupostos. Que ERC, en principi soci principal de la coalició a la Moncloa, en registri una no és una quimera. «És una de les opcions que tenim a sobre de la taula» a falta d’una setmana «i no és en absolut descartable», assenyala una font del partit. Una mica més moderada que una altra que, sense embuts, i com a forma de pressió advoca per, «com a mínim, amenaçar de presentar-la» i veure la reacció. Que quedi clar que seria, en tot cas, una mesura estètica, ja que, com ja va passar amb la llei de la memòria històrica, no comptaria amb el suport necessari per seguir endavant.

Totes les fonts consultades coincideixen que en cap dels assumptes que pengen directament dels pressupostos hi ha hagut avenços. Tampoc pel que fa a la presència del català a les plataformes televisives, via la llei de l’audiovisual. Els republicans veuen un mur d’incomprensió en aquest assumpte, encara que confien a poder tirar endavant algun tipus de quota protectora per a la llengua. A Madrid, creu ERC, no acaben d’entendre tota la importància que els republicans, i molt singularment el president Pere Aragonès, dóna a la qüestió. I la taula de diàleg i negociació pel conflicte polític? S’ha entrat ja en la fase discreta. Hi ha hagut moviments i preparatius, però les parts eviten comunicar res. Si realment el «sí» d’ERC als pressupostos dependrà que la taula de diàleg avanç de manera significativa, com va dir Esquerra, i això ha de suposar que el Govern presenti una proposta de resolució política, moltes coses hauran de passar en les pròximes setmanes.