L'exvicepresident primer de la Mesa del Parlament Josep Costa s'ha negat a declarar aquest dimecres al migdia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després de ser arrestat per no haver-se presentat a una primera declaració al setembre. Costa i part de l'antiga Mesa estan investigats per suposadament desobeir el Tribunal Constitucional en tramitar dues resolucions. Costa, a més, ha exercit com a advocat d'ell mateix, ha recusat la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, en considerar que la seva ordre de detenció era il·legal. Segons ell, si el judici per desobediència es pot fer sense ell, encara més es pot fer una declaració com a investigat a instrucció. A més, ha anunciat una querella contra Alegret.

Després de quedar en llibertat i ser rebut per diversos polítics i activistes independentistes, Costa ha explicat que ha estat arrestat pels Mossos d'Esquadra quan sortia de casa poc després de les 10 del matí per anar a donar classes a la universitat. Immediatament ha presentat una petició de procediment d''habeas corpus' per detenció il·legal. El jutjat de guàrdia de Barcelona l'ha tramitat i Costa ha estat traslladat a la seu del TSJC. Allà ha denunciat la seva detenció il·legal i ha demanat la recusació d'Alegret per aquest motiu i per «òbvia falta d'imparcialitat».

No obstant això, Alegret «ha insistit» a procedir a la seva declaració. Costa no ha volgut seure al banc dels acusats sinó a l'estrada amb la resta de lletrats, ja que s'ha autorepresentat en la causa perquè el seu advocat, Gonzalo Boye, està de viatge a l'estranger. Per això, s'ha negat a declarar en la causa per desobediència i ha anunciat una querella contra Alegret per detenció il·legal. De fet, considera que la seva detenció era «innecessària, desproporcionada i sense base legal». L'exvicepresident de la cambra catalana ha recordat que el delicte de desobediència, que només pot comportar penes d'inhabilitació i no pas de presó, es pot jutjar sense la presència de l'acusat. Per això, considera que la magistrada haurà de «d'explicar» als tribunals «espanyols o europeus».

Una altra «irregularitat», segons ell, és que la interlocutòria de la magistrada de dilluns passat amb l'ordre de recerca i detenció no se li ha notificat, tot i que ell és part a la causa. De fet, el text donava tres dies per ser recorregut, però no s'ha notificat a Costa i dos dies després ja s'ha executat l'arrest policial per part dels Mossos. A banda, l'expolític de Junts ha recordat que inicialment Alegret no va ordenar el seu arrest ni la fiscalia el va reclamar, però sí que ho ha fet després que ho demanés Vox. Costa, a més, ha explicat que aquest dimarts va agafar dos avions i no va ser detingut. Per això, no descarta que la data de l'arrest hagi volgut coincidir amb el quart aniversari de la DUI.

L'exvicepresident va decidir no presentar-se al TSJC el 15 de setembre argumentant que ell no reconeix el tribunal per jutjar cap acord del Parlament i que no estava «disposat a establir una taula de diàleg amb jutges i fiscals repressors, que no entenen la separació de poders». El TSJC va decidir no tornar-lo a citar, però es va reservar la possibilitat de fer-lo comparèixer «mitjançant la força pública». La jutgessa instructora va signar l'ordre de detenció el 25 d'octubre, i aquest dimecres, quan els Mossos li han comunicat que l'havien arrestat, ha citat les parts a les 14.30 per fer la compareixença. Alegret argumenta que l'exvicepresident del Parlament no va al·legar causa que justifiqués la seva incompareixença, «del que es dedueix la no disposició de comparèixer davant de l'autoritat judicial de forma voluntària». Davant del TSJC hi han acudit representants de partits i entitats independentistes, com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per donar-li suport.

Els fets, segons la fiscalia

En la seva querella, la fiscalia acusa els exmembres de la Mesa Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós, Adriana Delgado i Josep Costa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del Rei. El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure «d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada» i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament «d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català». El 29 d'octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu «deure» d'impedir la iniciativa. No obstant això, la resolució del TC va arribar just quan s'acabava de votar la moció, i la Mesa va decidir no publicar-la al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).

En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d'octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que «el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia». La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d'octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del parlament on ja es reprovava l'actuació del Rei en relació amb el 'procés'. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos. De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l'autodeterminació, amb el compromís que «el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya». Arran de l'advertiment del TC, la moció es va reformular en l'apartat sobre autodeterminació per no incomplir la resolució de l'àrbitre constitucional.

Els Mossos detenen Josep Costa per ordre judicial per fer-lo comparèixer al TSJC

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dimecres per ordre judicial l'exvicepresident del Parlament Josep Costa per fer-lo comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Costa estava citat davant del tribunal com a investigat a mitjans de setembre per desobeir el TC en permetre debatre al ple sobre monarquia i autodeterminació. L'exvicepresident, però, va decidir no presentar-s'hi argumentant que ell no reconeix el tribunal per jutjar cap acord del Parlament i que no estava "disposat a establir una taula de diàleg amb jutges i fiscals repressors, que no entenen la separació de poders". El TSJC va decidir no tornar-lo a citar però es va reservar la possibilitat de fer-lo comparèixer "mitjançant la força pública".

La jutgessa instructora va signar l'ordre de detenció el 25 d'octubre perquè Costa comparegués en qualitat d'investigat davant del tribunal aquest dimecres a les 14.30 hores. Argumenta que l'exvicepresident del Parlament no va al·legar causa que justifiqués la seva incompareixença, "del que es dedueix la no disposició de comparèixer davant de l'autoritat judicial en forma voluntària".

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, s'ha queixat a través de Twitter que no l'hagin deixat veure Costa quan s'ha personat al Palau de Justícia després de rebre una trucada del propi Costa. Segons ha dit, el president del TSJC ha donat ordres expresses que no entri a l'edifici. "Avui és 27-O. Han detingut l'exvicepresident del Parlament. L'Estat no se n'oblida", ha conclòs.