L’exvicepresident del Parlament i exdiputat de Junts Josep Costa va quedar ahir en llibertat després d’haver estat detingut per requeriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè no es va presentar a declarar davant de la jutgessa que investiga per desobediència l’anterior Mesa de la Cambra catalana per haver admès a tràmit la legislatura passada dues resolucions a favor de l’autodeterminació i en contra de la Monarquia. Tots els exmembres de l’òrgan parlamentari van declarar davant la jutgessa instructora de la causa, Maria Eugènia Alegret, el 15 de setembre passat, però Costa no es va presentar. Davant les reiterades negatives a comparèixer en seu judicial, la magistrada en va ordenar la detenció.

En sortir del TSJC, després d’acollir-se al seu dret a no declarar, Costa va anunciar que presentarà una querella contra la magistrada Maria Eugènia Alegret per «detenció il·legal», argumentant que tenir obert un plet en contra -arran de la querella que interposarà pel seu arrest- és motiu per apartar-la del cas. «Ha estat un arrest innecessari, desproporcionat i sense cap mena de base legal», va declarar.

Quan els Mossos d’Esquadra van anar al seu domicili per detenir-lo, poc després d’un quart d’onze del matí, va formalitzar una petició d’habeas corpus, però el jutjat número 15 de Barcelona la va desestimar. Després, el van traslladar fins al TSJC, on va estar unes tres hores, per comparèixer davant la jutgessa i allà va sol·licitar al secretari de la sala que li atorgués poders per recusar la magistrada. Tot i que la jutgessa del TSJC va argumentar que ordenava el seu arrest per «l’obligació» i el «deure jurídic» d’un investigat a comparèixer en una instrucció judicial, Costa va defensar que el judici per desobediència es pot celebrar sense la seva presència i va justificar el pols al tribunal: «Si se’m pot jutjar sense ser-hi present, quina necessitat hi ha de detenir-me per portar-me davant d’un tribunal que ja he dit que no reconec la seva jurisdicció i no tinc intenció de declarar? Ho haurà d’explicar a tribunals espanyols o europeus», va insistir. L’expresident del Parlament Roger Torrent i la resta de membres sobiranistes de la Mesa sí que van comparèixer davant la jutgessa al setembre i van defensar que van tramitar les resolucions per preservar la llibertat d’expressió argumentant que el Constitucional va ser ambigu en les advertències penals.