La secretària d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Isabel Pardo de Vera, va explicar ahir que «la planificació ha estat la gran assignatura pendent» perquè el corredor mediterrani, «una necessitat històrica», avanci com cal, encara que es va mostrar optimista: «Estem en el camí de l’èxit».

En la VIII Trobada del Corredor Ferroviari Mediterrani, organitzada pel diari Expansión, Pardo de Vera va instar a evitar «la confrontació entre territoris», tot i que va admetre «una inèrcia resistiva i rància» en el si del ministeri a l’hora de treballar amb una «planificació global» en comptes de fer-ho amb «departaments estancs». «Estem en el camí de l’èxit, no queda tant: podem mirar el futur amb optimisme», va afirmar tot seguit.

L’any passat, en aquest mateix fòrum, el llavors secretari d’Estat, Pedro Saura, va afirmar que els fons Next Generation permetran al Govern central triplicar la inversió en el corredor mediterrani fins el 2022.

Per part seva, el comissionat del Govern central per al Corredor Ferroviari Mediterrani, Josep Vicent Boira, va destacar que «en tres anys s’han produït importants avanços»: pràcticament una licitació a la setmana per un import total de 3.000 milions d’euros.

Boira considera necessari que aquesta «autopista ferroviària s’estengui fins a Algesires» i va situar com a «fonamental» analitzar dos elements: el gàlib i les estacions intermodals.

Per part de la Generalitat, el secretari general de la Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, va lamentar que no hi hagi si més no un projecte per connectar amb alta velocitat Barcelona i València, cosa que per a ell és «una incongruència incomprensible» que «no té cap explicació».

Font va recordar que el corredor mediterrani és considerat «prioritari» per la Unió Europea des de 2011 i també va dir veure una «incongruència» en què ja no hi hagi peatges a les principals carreteres catalanes (especialment l’AP-7), però els trens de passatgers i mercaderies sí hagin de pagar peatge al seu pas pel Pertús (França).

Per a ell, el corredor mediterrani ha de respondre a «tres grans reptes»: avançar en la lluita contra la crisi climàtica (traient de la frontera amb França part dels 24.000 camions que passen per allà cada dia), millorar la connexió d’infraestructures com els ports de Barcelona i Tarragona o els aeroports de Reus i Girona i avançar en la transició tecnològica.

El secretari català de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, també va criticar que el corredor mediterrani arrossegui «grans problemes de calendari i execució» i avanci «a trossos», va situar com a prioritari millorar la connectivitat amb els ports i va alertar sobre la congestió que es pot generar a la frontera -si no s’anticipen solucions- una vegada aquesta infraestructura comenci a prendre forma.

El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat valenciana, Arcadi España, va ironitzar sobre els plans d’execució del corredor mediterrani -«ja no són terminis administratius, sinó geològics»- i va lamentar que les inversions variïn en funció de «les prioritats polítiques de cada moment».