El professor i entrenador de futbol de La Salle Bonanova de Barcelona imputat per agredir sexualment dos menors va deixar redactat en diverses llibretes manuscrites el «turment interior» que pateix i la distorsió cognitiva que el fa percebre greus conductes pederastes amb menors com si fossin relacions d’amor sanes. Així mateix, va anotar una confessió explícita dels abusos que va patir una de les dues víctimes que el van denunciar la tardor del 2020. Víctor P., que actualment està en llibertat, es va declarar innocent de les dues acusacions. També va negar la seva desviació pedòfila. Aquests quaderns poden ser decisius en els dos judicis que afrontarà en un futur.
El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, ha tingut accés a alguns dels fragments dels manuscrits que els Mossos d’Esquadra han seleccionat. Tots els passatges semblen haver estat redactats durant viatges que Víctor P. va fer els anys 2007 i 2008 a ciutats com Kíev (Ucraïna), Rennes i París (França), i Innsbruck. (Àustria). Parla compulsivament de jugadors -nens d’entre 10 i 13 anys a qui entrena o ha entrenat al Club Esportiu Bonanova- dels quals ha abusat sexualment o ho desitja fer. Barreja somnis amb records. Fa referència a un total de set menors diferents: set possibles víctimes. Un és l’exalumne del col·legi Viaró Global School, la primera de les dues víctimes que l’han denunciat. No hi ha al·lusions al segon denunciant, exalumne del col·legi de La Salle Bonanova, perquè aquests delictes es van cometre, presumptament, el 2012 i els passatges recollits pertanyen a fets o somiejos ubicats quatre anys abans.
Noves víctimes?
Els Mossos van contactar amb una possible tercera víctima de Víctor P., però aquesta va declarar als agents que no havia patit abusos per part del seu exentrenador. No obstant, ni els jutges ni els policies han intentat trobar cap altre dels nens als quals es fa referència a les llibretes, que ara són més grans. Des de la judicatura es destaca que han de ser les suposades víctimes les que facin el pas de denunciar perquè, com que no són menors avui, els abusos que van patir a la seva infància estan subjectes al règim dels delictes semipúblics i només són perseguibles si la víctima ho reclama. Fonts policials, per la seva banda, afirmen que en haver-hi dos casos judicialitzats els passos que ha de seguir la investigació els ha de dictar el jutge instructor. I tots dos estaments recorden que el cas de Víctor P. és públic -el va destapar El Periódico fa un any- i que si hi hagués més víctimes disposades denunciar ja ho haurien fet.
En aquests diaris, Víctor P. s’obre i parla sense embuts de les pulsions pedòfiles que sent. Fins i tot distingeix entre nens als quals diu estimar i menors als quals només desitja sexualment. Fa servir expressions per descriure l’excitació que sent per alguns que són impublicables.
«És possible canviar?»
En sentit contrari, relata com li resulta difícil relacionar-se amb dones adultes. «És un turment interior amb el qual convisc des de sempre, i més em val canviar a temps (és possible canviar? -es pregunta-) o ser un desgraciat per a tota la vida», detalla en un passatge. En reflexions com aquesta sembla que es planteja la possibilitat de demanar ajuda professional per reconduir la seva inclinació pedòfila. Actualment hi ha plataformes com Prevensi que ofereixen teràpia especialitzada a persones que pateixen aquesta desviació per evitar que acabin causant un mal irreparable a menors d’edat. El 2008, en canvi, quan Víctor P. escrivia això, no hi havia ajudes d’aquest tipus.
Víctor P. va estudiar a La Salle Bonanova, col·legi de la zona alta de Barcelona, als anys 70 i 80. Obsessionat amb el futbol, va començar a dirigir l’equip de l’escola, el Club Esportiu Bonanova, a principis del 2000. En paral·lel a la feina d’entrenador, va començar a treballar de mestre al Viaró Global School de Sant Cugat (de l’Opus Dei) el 2003. Allà va coincidir amb la primera víctima, que tenia 13 anys i era fill de divorciats. S’hi va acostar oferint-lo fitxar per l’equip de futbol. A la seva denúncia, aquesta víctima explicava que Víctor P. es va guanyar la confiança de la seva mare i que va intentar substituir la figura del seu pare. Així, se’l va endur al pis de la ronda del General Mitre on residia, on van començar els abusos: l’obligava a despullar-se i estirar-se al llit, el tocava i es masturbava. Més d’una vegada, Víctor P. va voler anar més lluny i, en rebre la negativa, aquest s’enfadava i el castigava deixant de parlar-li durant dies. L’exprofessor se’l va emportar també de viatge dues vegades: 15 dies a Romania i a una residència de La Salle. Allà els abusos van ser diaris.
Al diari, Víctor P. fa referència sovint aquesta víctima i descriu la relació entre tots dos com si fos entre dos adults. En un dels passatges, fins i tot somia que tornen a ser parella: «Som al llit, fent-nos un petó, fent l’amor, com en la nostra bona època», escriu. Obvia que ell té 33 anys i la víctima, només 13. Víctor P. va ser expulsat del Viaró el 2006 perquè la direcció del col·legi va saber que s’emportava el menor al seu habitatge, encara que no què passava a l’interior del domicili perquè el noi no es va atrevir a revelar-ho. La segona víctima es va creuar amb Víctor a La Salle. En aquesta ocasió, Víctor P. va anar més lluny: va entaular una relació sentimental seriosa amb la mare. La nova parella va tenir tres fills. Aquest segon relat descriu com va desplegar sobre el menor un control ferri a partir del 2008. En complir els 12 anys, el 2010, les agressions sexuals van començar als vestidors en què es canviaven després d’ajudar-lo a entrenar el seu equip de futbol base i abans de tornar a la casa familiar. En aquest cas també van començar les pallisses, constants durant els més dos anys que va durar el setge, per dissuadir el menor de revelar quin secret amagava.
