Els lletrats del Parlament han canviat radicalment d’opinió en dos anys sobre la reforma del reglament de la cambra. Els lletrats pensaven l’any 2019 que, per resoldre els problemes jurídics que observaven a l’article 25.4 del Parlament -el que parla de suspendre diputats quan se’ls obri judici oral «per delictes vinculats a la corrupció»- era necessari especificar quins eren aquests delictes. Per contra, a la proposta de reforma que han realitzat aquest any i que la Mesa de la cambra va debatre la setmana passada aquest article directament desapareixia.
El seu nou criteri beneficia Laura Borràs: la presidenta del Parlament està imputada per fraccionar contractes per presumptament afavorir un amic quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, i, si es consolida el canvi, quedaria blindada fins que hi hagi sentència ferma. Aquesta maniobra, revelada per El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, va aixecar una tempesta política que va deixar JxCat sol en defensa dels canvis que afavoririen qui va ser la seva candidata a les últimes eleccions. Ni ERC, soci dels postconvergents al Govern, ni la CUP, l’altre grup independentista de la cambra, van donar suport a Borràs.
Les «recomanacions»
Amb el document del 2019 -al qual ha tingut accés El Periódico- a la mà encara costa més d’entendre la reforma que ha estat proposada ara pels lletrats. Fa dos anys, els serveis jurídics van enviar a tots els partits de la ponència conjunta de reforma del reglament unes «recomanacions» on també s’abordava la modificació de l’article 25.4.
En aquella ocasió, però, els lletrats suggerien, en comptes de la seva eliminació, especificar els delictes pels quals «el ple pot acordar la suspensió dels diputats en cas que siguin processats o se’ls imputin càrrecs en una causa d’ordre penal ». Feien referència als de tràfic d’influències, prevaricació, suborn i malversació de cabals públics. Borràs està imputada per malversació, prevaricació, falsedat documental i frau a l’administració mentre va estar al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. El més probable és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li obri judici oral en els propers mesos. Per donar més garanties als diputats, a les recomanacions del 2019 els serveis jurídics proposaven afegir un cinquè punt a l’article 25 del reglament que especificava que «el procés de suspensió requereix el dictamen favorable a la suspensió de la comissió de l’estatut dels diputats».
Dijous passat, en una entrevista a TV-3, Borràs es va defensar de les informacions sobre que la reforma que proposen ara els lletrats la beneficia dient que són una «intoxicació». Segons ella, l’informe actual és «un acumulat de les propostes que s’havien treballat a la legislatura anterior en l’àmbit de la comissió del reglament».
El que sembla clar és que els lletrats estan molt disconformes amb la redacció de l’article 25 del reglament. El 2019, la ponència de reforma serviria per abordar la possibilitat de les intervencions telemàtiques, i la intenció poc oculta de JxCat era que en un futur fos factible la investidura d’un president absent, com era el cas de Carles Puigdemont. Però els serveis jurídics van aprofitar per proposar canvis en les causes de suspensió dels diputats. La referència a la corrupció va entrar al reglament de la cambra a petició de la CUP.
Relleu polèmic
Què ha canviat entre el 2019 i el 2021? Borràs va rellevar el juliol el secretari general del Parlament, Xavier Muro, en el punt de mira de JxCat pels seus avisos en assumptes com la inhabilitació de Quim Torra. La nova secretària general és Esther Andreu i el nou lletrat major és Miquel Palomares. Tots dos signen, juntament amb Antoni Bayona, l’informe de «propostes jurídiques i tècniques del reglament» que blindaria Borràs.
