Badalona afronta avui el seu cinquè ple d’investidura en sis anys, un fet que reflecteix la profunditat de la inestabilitat política en què es troba la ciutat. Per entendre el vaivé polític que impera al municipi, una vegada la moció de censura Xavier García Albiol (PP) prosperi, Rubén Guijarro (PSC) aconseguirà la vara de comandament del consistori i, amb això, des del 2018 Badalona haurà tingut quatre alcaldes, cinc governs i haurà viscut dues mocions de censura.

La moció -propiciada després de l’aparició d’Albiol als Pandora Papers- ha estat l’únic punt que ha comptat amb l’acord dels cinc grups de l’oposició: PSC (6 regidors), Guanyem (4), ERC (3), En Comú Podem (2) i Junts (1). Tot i això, a l’hora de formar un govern alternatiu al del PP, Guanyem n’ha quedat fora, i això significa que el nou executiu quadripartit haurà de governar en minoria, ja que només suma 12 dels 14 regidors necessaris per a la majoria absoluta.

D’aquesta manera, el nou executiu local es constituirà amb només un any i mig de marge per treballar -fins a les municipals del 2023- i amb la necessitat de recolzar-se en socis externs per tirar endavant el mandat. Sobre això, en una conversa amb El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, el president de la Federació d’Empresaris de Badalona, Josep Maria Puente, advertia que «cada partit intentarà demostrar abans qui és i posar sobre la taula coses que als altres els molestin per marcar territori».

Tot i això, Christian Carneado (PSC) defensa que els quatre partits treballaran conjuntament «fins a l’últim dia i l’últim segon» i que no els preocupen les eleccions. En la mateixa línia s’expressa la presidenta dels comuns, Aïda Llauradó, que reitera que aspiren a que sigui un projecte «que es consolidi» més enllà del mandat restant.

David Torrents (Junts) remarca que poden tenir diferències entre ells, però que això «no suposa cap risc per al govern». «Si no hi ha un daltabaix polític a nivell nacional, jo seré fidel al govern», afegeix Torrents en relació amb el procés independentista. Per la seva banda, Àlex Montornès, president de la secció local d’ERC, és conscient que les diferències internes els podrien passar factura i que si el 2023 volen evitar una nova alcaldia d’Albiol, guanyador de les tres últimes eleccions, «qualsevol alternativa passa per una entesa» entre els partits signants de la moció.

El primer objectiu serà aprovar els pressupostos ordinaris per al 2022, atès que els últims són del 30 de gener del 2019. A priori, el soci principal del nou govern serà Guanyem, que abans de signar per a la moció va explicar que, per tal com estaven avançant les negociacions, el seu grup no formaria part del govern entrant perquè «no hi havia prou confiança», però que donaria suport a l’executiu des de fora.