La negociació dels pressupostos de la Generalitat entre el Govern i la CUP segueix aturada a molt poques hores per a l’aprovació dels comptes al Consell Executiu. La presidència republicana segueix en la línia d’aconseguir pels fets el que desitjava abans de la investidura: un pacte que vinculés l’aval a Pere Aragonès amb el suport als pressupostos. Per aquesta raó, i sabedor que com més s’ampliïn els assumptes a tractar, més fàcil és que apareguin discrepàncies amb la CUP, el Govern cenyeix la seva negociació al que estrictament estipula l’acord entre ERC i els anticapitalistes de la primavera passada. Aquests, per la seva banda, consideren que els comptes no reflecteixen l’acord d’investidura i retreuen el rumb que ha pres Esquerra des del Palau. De fet, la CUP va anunciar ahir que convocarà la seva militància el cap de setmana per decidir sobre el seu suport als pressupostos. El partit celebrarà els dies 12, 13 i 14 de novembre assemblees parlamentàries obertes en què s’abordarà la posició de la formació respecte els comptes públics. La intenció és preguntar a les bases si presenten o no una esmena a la totalitat i si segueixen negociant amb el Govern o donen per tancada la negociació.

Aquestes assemblees serviran, diuen els anticapitalistes, per «debatre i analitzar la proposta de llei de pressupostos del Govern, la tramitació i l’acció política duta a terme per l’executiu des de l’inici de la legislatura». De moment, adverteixen, les posicions estan allunyades. La portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, va afirmar dissabte que, malgrat que tenen la voluntat de pactar els comptes, ara mateix estan «més a prop del no que del sí». Per intentar estovar aquesta posició amb polítiques socials, el Govern ha disposat que els pressupostos incloguin un increment important en la inversió en polítiques d’habitatge. Segons ha pogut saber El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, s’invertirien 749 milions d’euros en aquesta àrea, 410 milions més que en els comptes anteriors. A més, es prioritzarà la compra d’habitatge per tempteig i retracte, la construcció d’habitatge per a lloguer social i les situacions de dificultat -per accedir o per pèrdua de l’habitatge- derivades del context de pandèmia. Fonts d’ERC i de la CUP coincideixen que els obstacles es divideixen en dos grans grups: els purament econòmics, amb discrepàncies sobre el muntant d’algunes partides, i el que és «intangible», en referència a les queixes dels anticapitalistes sobre el lent avenç en alguns temes, com ara el full de ruta independentista o el model policial. Aquests són els cinc punts de fricció que compliquen l’acord:

1. Els serveis públics i les polítiques socials

La CUP exigeix ​​l’enfortiment del sistema públic després d’una dècada marcada per les retallades i la pandèmia. En matèria sanitària, el reforç de les plantilles segueix aparcat, però sí que es preveu destinar un 25% de la partida sanitària a l’atenció primària, com van acordar al pacte d’investidura. El Govern també s’obre a estudiar la internalització del 061 i del transport sanitari. Una altra reivindicació estrella són els 1.000 milions d’euros per a polítiques d’habitatge, dels quals l’executiu només preveu disposar de poc més de 600 milions d’euros. La destinació d’aquesta partida inquieta la CUP, que pressiona perquè es dediquin a ampliar el parc públic d’habitatge, que és del 2%, però dubten que acabi sent així. Pel que fa a l’energètica pública, es proposa que quedi pendent d’estudi la seva creació. També es reserven 70 milions d’euros per a la gratuïtat del P2 i 60 milions d’euros per a polítiques d’acompanyament als joves extutelats per la Generalitat.

2. Els macroprojectes

La CUP vol anar més enllà de l’acord d’investidura i exigeix ​​que s’aparquin macroprojectes com el Hard Rock o la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern -per als quals Economia preveu 800.000 euros dedicats a celebrar una consulta al territori sobre la seva idoneïtat- després de les tensions exhibides durant el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. El Govern defensa aquestes iniciatives per a la creació de nombrosos llocs de treball i la seva inversió milionària, mentre que els anticapitalistes reclamen un pla de reindustrialització cap a un model de transició energètica que no fomenti aquest tipus d’atraccions.

3. La fiscalitat

El Govern tanca la porta a apujar impostos, com queda plasmat en l’esborrany de la llei d’acompanyament, tot i la insistència de la CUP. El document reflecteix que no hi haurà canvis a l’IRPF ni al patrimoni. En successions, obre la porta a allargar el termini de pagament a dos anys en alguns supòsits. Sí que es preveu avançar en el camí perquè l’Institut Català de Finances (ICF) es converteixi en un banc públic, cosa que fa anys que exigeix ​la CUP i que ERC comparteix. Giró va intentar convèncer, sense èxit, els anticapitalistes del benefici d’abaixar impostos a les famílies amb menys ingressos -és a dir, al 72% dels que declaren menys de 30.000 euros anuals-, però ells, en canvi, segueixen exigint la creació d’un nou tram de l’IRPF -a partir dels 60.000 euros anuals i fins als 90.000 de +0,5%- i rebaixar el límit a les persones exemptes de pagar l’impost de patrimoni, de 500.000 a 300.000 euros, així com gravar «molt més» els patrimonis de més de deu milions.

4. El model policial

La retirada de les acusacions particulars contra manifestants independentistes -en els casos en què no s’acreditin lesions- continua enterbolint les relacions, escalfades a més pel fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) frenés la pretensió de la Generalitat d’actualitzar el protocol d’actuació de les administracions davant famílies vulnerables afectades per desnonaments. Tot això, així com l’ús de les bales de foam, es discutirà a la recent constituïda comissió sobre el model policial que presideix la CUP i en què s’abordarà la proposta de crear una oficina externa, pública i independent que fiscalitzi les males praxis que puguin tenir alguns agents en la seva actuació. Per això, el Govern aposta per treure aquest debat de la negociació pressupostària.

5. El procés

La confrontació amb l’Estat que vol la CUP xoca amb la taula de diàleg, amb l’aval a la tramitació dels Pressupostos de l’Estat i amb la negativa a comprometre’s amb la celebració d’un referèndum en aquesta legislatura com demana la formació, Junts rebutja lloant l’1-O i ERC aparca en no voler fixar terminis sense saber si els podran complir. També està pendent la constitució de l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació, un organisme d’experts que dibuixi un nou full de ruta independentista.