Xavier García Albiol va ser desallotjat ahir de l’alcaldia de Badalona. El dirigent popular, esquitxat pels papers de Pandora, va entregar la vara de comandament al líder municipal del PSC, Rubén Guijarro. L’oposició, unida per fer fora Albiol després de destapar-se que apareix com a apoderat d’una off shore a Belize, ha propiciat un nou govern en minoria per dirigir la ciutat durant un any i mig, fins a les eleccions de l’any 2023.
Aquesta vegada no hi va haver ensurts, negociacions a darrera hora ni jugades mestres d’última hora. La moció de censura va tirar endavant amb el suport majoritari de la sala: els 16 regidors de l’oposició -el PSC, amb sis regidors; Guanyem Badalona En Comú, quatre; ERC, tres; Badalona En Comú Podem, dos, i Junts, un- davant dels 11 regidors del PP.
Albiol va arribar aclamat pel seu equip de govern i per una petita representació de la cúpula del PP català al Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN), una seu allunyada del centre de la ciutat que va evitar protestes al carrer i la imatge d’Albiol sortint del consistori. L’ara cap de l’oposició va dedicar els 10 minuts a criticar la maniobra de l’oposició i a treure pit d’un full de serveis als barris més desafavorits. Per a ell, l’off shore no és més que l’«excusa» per fer-lo fora, «perquè no hi ha hagut un sol dia que no hagin intentat una moció», una afirmació que després es va corroborar perquè la majoria de partits van explicar que l’alcaldia no podia ser per a algú amb «polítiques xenòfobes i classistes».
«Contra la voluntat dels veïns»
«Aquesta moció està basada únicament i exclusivament, com passa en aquesta ciutat des del 2015, en tots contra Albiol, forçada per la classe política en contra de la voluntat i d’un sentiment molt majoritari dels veïns de Badalona», va insistir, a la vegada que desafiava tots els grups a enfrontar-se en els comicis del 2023 i assegurava que compta amb el suport de votants d’esquerres i de dretes.
El ja nou amo de la vara, Rubén Guijarro, es va voler dirigir precisament al perfil de votant albiolista recordant-li que Albiol ha tingut «una actitud poc ètica i irrespectuosa» a l’hora de respondre sobre l’off shore. Després de comprometre’s a estar a l’altura i a oferir una obra política «transparent», va avançar que governarà amb tots els grups excepte Guanyem Badalona En Comú i el PP, perquè les tensions amb els anticapitalistes s’han mantingut, immersos en una topada que, si bé semblava enterrada després de deixar l’alcaldia en mans del Partit Popular el maig del 2020 per la seva incapacitat d’arribar a acords, ha ressorgit ara impedint la seva entrada al govern municipal.
La majoria de l’oposició va justificar el pas endavant per fer fora Albiol com un mur contra «el racisme, el feixisme i la xenofòbia». Des de Guanyem, Nora San Sebastián va defensar així el seu vot i va criticar el PSC per no haver arribat a un pacte de govern que els inclogui. «No s’equivoqui, el nostre únic projecte no és fer-lo fora a vostè, vostè no és ningú. Fer-lo fora és desallotjar de l’alcaldia el que representa, els comptes amagats a paradisos fiscals, el PP, el partit més corrupte de l’Estat, el classisme i el racisme», va deixar anar sobre Albiol.
Antifeixisme com a motor
«Com que sóc antifeixista, avui farem fora Albiol», va proclamar David Torrents, l’únic regidor de Junts, que va prometre que treballarà perquè Guanyem entri al govern municipal. Per part seva, des de Badalona En Comú, Aïda Llauradó va destacar que Badalona no mereix estar en mans d’un polític com Albiol, implicat en una off shore i amb una trajectòria marcada per la «demagogia» i per l’ús de la seguretat com a arma electoral.
El president de la secció local d’ERC, Àlex Montornès, va deixar anar a Albiol que si ha estat governant no era per mèrit seu, sinó per «demèrit» dels partits de l’oposició, que el maig del 2020 van fracassar a posar-se d’acord per articular una alternativa progressista després de la dimissió de l’exalcalde socialista Álex Pastor.
