La primera condemna per la consulta del 9-N a Catalunya ja és sobre la taula del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L’exconseller de Presidència del Govern i exdiputat del PDeCAT Francesc Homs va confirmar ahir que ha presentat un recurs contra la sentència del Tribunal Suprem del març del 2017 (confirmada pel Constitucional el maig del 2021), que el va condemnar a 13 mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 euros per la votació de novembre del 2014.
Homs va anunciar el recurs al Parlament Europeu acompanyat de l’expresident Carles Puigdemont, coincidint amb el setè aniversari d’una consulta que, segons l’eurodiputat de Junts, «marca un inici d’un procés polític, institucional i social». Segons va explicar Homs, que va posar el recurs «a finals de setembre» però ha esperat a una data simbòlica per anunciar-lo, també recorreran davant del TEDH l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que a principis d’octubre van rebre la resposta del Constitucional confirmant les condemnes d’inhabilitació dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
En espera de la decisió del TEDH, que en primer lloc haurà de decidir si admet a tràmit o no el cas, Homs va avisar que els quatre anys i mig que ha trigat el TC a resoldre el seu recurs d’empara -i a obrir la via a Estrasburg- apunta a una «utilització política» d’aquest òrgan judicial. «És un dels arguments que exposem al recurs juntament amb el fet acreditat de l’arbitrarietat del Suprem», va explicar.
La «doctrina Homs»
L’exconseller va aprofitar per recordar que la sentència del procés té el seu fonament en allò que va anomenar «doctrina Homs»: «Certs posicionaments polítics que no eren de satisfacció per a l’Estat es tipificaven com a delictes. Primer, de desobediència, i al final, com van veure que no n’hi havia prou amb la desobediència, fins i tot de sedició. Aquella primera sentència del Tribunal Suprem posa els fonaments i les bases d’una narrativa jurídica absolutament creativa des del punt de vista del que s’havia interpretat fins a aquell moment del que era delicte i del que no».
Homs va fer pinya amb Puigdemont i va insistir que el seu recurs és un element més que se suma l’estratègia de defensa de l’expresident de la Generalitat per denunciar la repressió judicial a Espanya.
