Com succeeix amb els Pressupostos de l’Estat, els fons europeus «Next Generation» suposen una autèntica empenta per al projecte de comptes catalans per a 2022. La intenció és aprovar-les dintre del termini i en la forma escaient per primera vegada des de les de 2010, és a dir a la fi de 2009.

Gairebé 40 de cada 100 euros de l’increment del Pressupost provenen d’Europa, la qual cosa demostra l’impuls que aquests recursos suposaran per als comptes públics catalans.

El pressupost més elevat de la història

Els 38.139 milions que contenen els Pressupostos de la Generalitat en els capítols del primer al vuitè, que engloba el conjunt de despeses no financeres, suposen la xifra més elevada de la història i, al seu torn, el major increment anual en valors absoluts. És, alhora, el percentatge d’augment anual més elevat des de 2007 (17,3%). En total, el nivell de despesa corrent ascendeix a 34.467 milions. La despesa registra un increment de 5.618 milions, dels quals gairebé el 40% corresponen als fons «Next Generation», a través del mecanisme de recuperació i resiliència (1.527,6 milions) i el fons React (614,4 milions).

El major nivell d’inversió en més d’una dècada

El projecte del Govern inclou inversió pública per un total de 3.951 milions i gairebé el doble que en 2021, amb el pressupost prorrogat. Cal viatjar fins a 2010, més d’una dècada enrere, per a trobar uns nivells similars, per bé que encara llunyans (4.890 milions i 5.940 si s’inclouen els finançaments diferits, extrapressupostàries...) Des de 2013, la inversió pública catalana pràcticament era plana. Els 3.951 milions de 2022 inclouen els dos conceptes, si bé el pes del finançament estructurat, que deixa càrregues per a anys posteriors, s’ha anat reduint. Per polítiques, la major part de la inversió serà per a Salut, amb 585 milions, segons gel text presentat per la Conselleria d’Economia.

Focalitzats en Salut

En els comptes previstos per la Generalitat per a 2022, s’incorporen 500 milions de fons extraordinaris per a la salut. Aquesta dotació està destinada a compensar la falta d’un nou fons extraordinari covid per part de l’Estat, que no sols Catalunya sinó la resta d’autonomies ha reclamat que es consolidi. El Govern preveu incrementar el personal de la Generalitat en 28.882 persones, fins a un total de 276.001. D’aquest increment de més de l’11%, l’àrea de Salut absorbeix el 61%, amb 17.663 persones; i el d’Educació, el 19%, amb 5.498.

Un context de recuperació econòmica

Les estimacions del Govern són que l’economia creixerà enguany el 6,4% i el que ve el mateix. Aquesta recuperació, que se sustenta en el consum de les llars i la inversió, pot permetre recuperar l’any que ve els nivells precovid, però això dependrà de l’evolució de la inflació i la falta de subministraments, que poden alentir el creixement. De fet, en el tercer trimestre d’enguany, la recuperació va perdre empenta, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El producte interior brut (PIB) català va registrar en el tercer trimestre una alça del 0,7% enfront del segon, quan va augmentar el 3,3%. Aquesta variació està molt per sota de la del conjunt de l’economia espanyola, que va ser del 2%. Com a conseqüència d’aquesta evolució, la taxa interanual se situa en el 3,4%, set dècimes per sobre de la variació experimentada pel conjunt de l’economia espanyola (2,7%).

Impostos sense grans canvis

En l’apartat dels impostos a penes estan previstos grans canvis, almenys en el projecte previst pel Govern. Pel que fa als tributs propis, el gran salt es produirà en l’impost al CO₂, que va entrar en vigor el setembre passat i que, d’una recaptació de 73 milions passarà a 160 milions i el mateix succeeix amb el tribut que grava les instal·lacions que afecten el medi ambient, amb 155 milions, el 113,1% més. Quant als tributs cedits destaca especialment l’impost de successions, amb 643 milions, el 35,9% més que en els comptes de 2020. Pel seu import, també és important la previsió de l’impost de transmissions patrimonials, amb 1.815 milions, el 15,2% més.

Un dèficit i un deute amb menys pes

Segons les previsions dels comptes de la Generalitat, el dèficit serà l’any que ve de 1.487 milions. Malgrat la suspensió de les regles fiscals per part d’Unió Europea, es manté una taxa de referència equivalent al 0,6% del PIB i que fa que el desfasament dels comptes públics catalans baixi dels 2.597 milions previstos en 2021, amb un salt considerable respecte als 947 milions de 2020. Segons el parer del Govern aquestes xifres poden considerar-se que estan «en nivells d’economies sostenibles occidentals». Pel que respecte al deute, està previst que descendeixi del 36% del PIB previst en 2021 al 33,8% en 2022, gràcies al creixement de l’economia.