La contaminació atmosfèrica també causa malalts. Encara que no té tant de pes com altres factors de risc, la pol·lució ja està considerada responsable de moltes malalties respiratòries i cardiovasculars pel fet que la majoria de la població mundial n’està exposada. Les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (la matèria particulada PM2,5) i les de menys de 10 micres (la PM10), que inclouen substàncies químiques orgàniques, pols, sutge i metalls i que procedeixen dels cotxes, fàbriques, crema de fusta o altres activitats, afecten la salut de les persones. «Les PM2,5 són les que tenen més evidència científica que afecten la salut. Provoquen malalties cardiovasculars», assenyala el cardiòleg Jordi Bañeras, coordinador del Centre de Simulació Clínica Avançada de la Vall d’Hebron. Els dies en què hi ha episodis de contaminació les urgències reben més atacs de miocardi (infarts) i més greus, assegura Bañeras.

Els contaminants entren a l’organisme a través de l’aparell respiratori. Arriben als pulmons, però acaben passant a la sang. I és aquí on provoquen diferents reaccions, «sobretot protrombòtiques i processos d’estrès oxidatiu que fan malbé les cèl·lules». «Aquests contaminants causen una inflamació de l’organisme, igual que ho fan el colesterol o la hipertensió arterial. Això pot provocar infarts de miocardi o altres malalties cardíaques», explica Bañeras. És a dir, la pol·lució no només afecta els pulmons. De fet, el més afectat per aquesta és el sistema cardíac. «Hi ha més malaltia cardíaca per contaminació que respiratòria», assegura aquest cardiòleg. A nivell científic, la contaminació atmosfèrica està reconeguda com un factor de risc cardiovascular, com ara el tabac, les dietes no saludables i el sedentarisme. «Viure en un entorn contaminant és un altre factor de risc més», insisteix.

«No és bo»

«Respirar aire contaminat no és bo. És una obvietat que a vegades no tenim en compte», explica el pneumòleg de l’Hospital Clínic Àlvar Agustí, especialista en la malaltia pulmonar obstructiva crònica (epoc). Els dies que augmenta la contaminació, hi ha més consultes a les urgències dels hospitals per malalties respiratòries i cardiovasculars, corrobora Agustí. Hi ha estudis que demostren que les ciutats que han aconseguit reduir les xifres de contaminació atmosfèrica han millorat la capacitat respiratòria dels nens.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va endurir al setembre els límits permesos de contaminació de l’aire, que provoca anualment set milions de morts prematures, especialment als països amb menys recursos. Pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2), el màxim passa de 40 a 10 micrograms per metre cúbic (la UE coincideix amb aquests 40 de topall, per ara). A Barcelona, els nivells de NO2 van ser a l’octubre de 41,1 micrograms per metre cúbic segons el web contaminació.barcelona. Les partícules fines (les PM 2,5) que es van reduir de 10 a 5 micrograms per metre cúbic van ser al juny (últim mes del que el web ofereix dades) de 15,3. Barcelona evitaria 1.500 morts a l’any si complís els estàndards de l’OMS, segons va assenyalar l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Quines malalties causa?

Arítmies, infarts i insuficiència cardíaca són les malalties més freqüents causades per la pol·lució. També asma. «En nens s’ha vist que aquells que viuen a zones contaminades, en ser adolescents, tenen més asma o menys capacitat pulmonar. Aquest tipus d’alteracions es poden demostrar més fàcilment en nens que en adults, perquè en aquest darrer grup hi solen intervenir altres factors de risc», explica María Jesús Cruz, cap del Grup de Recerca en Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La contaminació pot agreujar patologies respiratòries ja existents, però també empitjorar la salut de persones sanes. Aquesta idea pren cada més rellevància, si bé és més difícil de demostrar.

Als països més industrialitzats, segons Cruz, l’asma augmenta des dels últims 10 o 15 anys. «Fem estudis centrats en l’asma i la contaminació ambiental i veiem que les partícules dièsel incrementen l’asma i les al·lèrgies. Quan un al·lergen s’inhala de manera concomitant amb les partícules dièsel, aquesta al·lèrgia esdevé més potent», afegeix aquesta pneumòloga. Gairebé la meitat dels catalans seran al·lèrgics el 2050, segons un estudi de fa dos anys d’Al·lergo Centre, i això és degut a l’augment de la contaminació.

Què cal fer?

Agustí ho té clar: «Cal canviar de societat, contaminar menys. El debat actual del canvi climàtic té molt a veure amb la contaminació». I, sobretot en episodis de contaminació, els metges recomanen portar mascareta i que no surtin al carrer les persones de risc. «La contaminació no és el factor de risc més potent per generar tanta malaltia, però pot fer molt de mal. S’haurien de posar solucions», afegeix Bañeras.

La contaminació no consta a la història clínica dels pacients com a factor de risc i els hospitals no tenen unitats específiques dedicades a aquests malalts.