Els temps de la CUP segueixen marcant el ritme de la negociació dels pressupostos de la Generalitat. El Govern i els anticapitalistes van mantenir ahir converses maratonianes perquè la direcció pugui defensar avui, davant de la seva militància, avenços que facilitin l’acord i permetin retirar així l’esmena a la totalitat. ERC i CUP van donar forma al grup de treball per «al nou embat a l’Estat en forma de referèndum» -que començarà a principis del 2022 a sis bandes, partits i entitats-, van fixar la primera meitat del 2023 per avaluar el recorregut de la taula de diàleg, van donar per tancat el pacte perquè la partida per a vivenda arribi als 1.000 milions d’euros «en funció dels ingressos» i van acordar impulsar un estudi per canviar el model de gestió de l’aigua. Però l’executiu manté el pla activat davant la disposició dels comuns a pactar, malgrat haver registrat un altre veto als comptes. Una maniobra que també va emprendre el PSC, fora de l’equació i sense aspecte que el Govern l’inclogui a la carambola. Això deixa sols els socis del Govern, ja que tots els grups excepte ERC i Junts bloquegen per ara el tràmit pressupostari.

El president Pere Aragonès es va mostrar convençut que hi ha marge per salvar els comptes. Des de París, va assenyalar que hi ha recorregut amb la CUP i els comuns, excloent de facto els socialistes, malgrat les queixes de Salvador Illa, que continua amb la mà estesa. El soci preferent continua sent la CUP, per evitar la ruptura del bloc independentista, però tot queda en mans, un altre cop, del que decideixin les bases que es reuniran avui a Santa Perpètua de Mogoda. Les organitzacions que formen la candidatura anticapitalista i els representants de les seves assemblees al territori analitzaran l’última oferta del Govern i, a partir d’aquí, decidiran si canvien la seva posició i faciliten els comptes o si consideren que ha de ser la militància qui es pronunciï a través de l’urna telemàtica al llarg de demà, ja que dilluns se celebra el ple del Parlament per debatre sobre les esmenes a la totalitat.

Després que el Govern demanés «concrecions», els anticapitalistes van moure fitxa i van desenvolupar les seves peticions en cinc àmbits -macroprojectes, vivenda, fiscalitat, full de ruta independentista i ordre públic-, les exigències dels quals va respondre ahir la Generalitat. Els avenços se centren en el task force que va ser ofert dimecres per la secretària general, Marta Rovira, i que, segons fonts republicanes, va ser «ben acollit» pels anticapitalistes i per acotar el marge d’exploració d’ERC a la taula de diàleg, que es revisarà a «la primera meitat» del 2023.

Paral·lelament, l’executiu va cedir en una de les demandes més icòniques de la CUP, que és que es compleixi el pacte d’investidura que preveia que es dediquessin 1.000 milions a polítiques d’habitatge el 2022 i seguirà pressionant per a un nou protocol de llançaments judicials per minimitzar l’actuació dels antiavalots, un document que va frenar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els comptes preveien 749 milions en vivenda, «un increment de 410 milions, respecte el 2020», però la CUP ho va minimitzar recordant que és un compromís que va adquirir el mateix Govern després de les eleccions del 14-F, i per això menyspreen haver entrat en un terreny de renegociar el que ja s’ha negociat per aprovar els pressupostos i no anar més enllà d’un pacte que ja va ser titllat «de mínims». Van insistir, a més, que els 251 milions d’euros fins als 1.000 s’han de dedicar íntegrament a augmentar el parc públic d’habitatge, que se situa en el 2%, i van tornar a exigir a Junts que retiri les esmenes a la llei antidesnonaments perquè « desvirtuen l’esperit de la norma» que s’està treballant des del Parlament i que, segons el seu parer, incompleix pactes previs entre les forces independentistes.

«Visió global»

Tot i això, fonts de la CUP asseguren que prendran la seva decisió sobre la base d’una «visió global» dels avenços. Així, cap condició no és indispensable per modificar la seva posició. En matèria de fiscalitat, les posicions continuen enquistades, i és que el Govern rebutja impulsar una pujada d’impostos, malgrat l’obcecació de la CUP. Només es desplegaran els impostos previstos a la llei de canvi climàtic, començant pels creuers el 2022 i pel d’activitats econòmiques que generen gasos d’efecte hivernacle el 2023.

Sobre la retirada de les acusacions a manifestants, l’executiu ja s’ha compromès a revisar totes aquelles causes en què s’ha personat –aquelles en què un agent acredita lesions i es coneix l’autoria de l’agressor–. No hi ha cap novetat quant als macroprojectes, ja que la Generalitat va cedir en la retirada de la partida de 120 milions d’euros per al Hard Rock i va comprometre la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern a la consulta al territori per a la qual es guarden 800.000 euros.