Pere Aragonès va salvar ahir a darrera hora la prova més dura en aquests sis mesos de presidència de la Generalitat. Com ell mateix es va encarregar de deixar clar, va tancar personalment un pacte amb els comuns que, després del veto de la CUP, permetrà a Catalunya tenir els primers pressupostos, els del 2022, aprovats a temps des del 2010. Com s’esperava, després de les paraules de Jordi Sànchez diumenge, Junts va carregar contra el pacte del president per superar el primer tràmit pressupostari, però l’enuig postconvergent, de nou i en van tres, no es va traduir en cap mesura punitiva per al cap del Govern: es va limitar a exigir una reunió. L’abstenció dels comuns (vuit escons) va fer que els «nos» d’ERC i Junts (65) a les esmenes a la totalitat superessin en nombre els «sís» de PSC, Vox, CUP, Cs i PP (62) .

L’aliança, mimètica a la del 2020, permet a Aragonès mirar amb més tranquil·litat el futur. Entre altres motius, perquè el veto anticapitalista pot suposar la desaparició de la qüestió de confiança que es va acordar per al 2023. «Pot suposar» perquè, en la mateixa intervenció en què es va arrogar el mèrit del pacte, va allargar la mà a la CUP per preservar aquesta majoria del 52%. Una mà que va ser recollida, després, al Parlament, per Eulàlia Reguant. Però l’escenari varia. L’entesa, segons van insinuar el republicà i l’anticapitalista, se cenyirà a les qüestions del procés. En la gestió del «mentrestant» o del «dia a dia», la CUP passa a l’oposició. En tot cas, els anticapitalistes van exigir un «horitzó independentista» per seguir negociant els pressupostos.

I Junts? Jordi Sànchez va deixar el llistó molt alt quant al rebuig a l’aliança amb els comuns. El secretari general de la Conselleria d’Economia sí que va assistir als dos primers contactes amb En Comú Podem (i el conseller Jaume Giró va trucar fins i tot Jéssica Albiach per pactar i va prendre cafè amb Juan Carles Gallego dijous). Però, després, els postconvergents els van plantar, a ells i als representants governamentals d’ERC, a la tercera cita, la decisiva, de diumenge, al·legant que es negociava un «intercanvi de cromos» amb els Pressupostos de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona. Així ha estat. Amb el pacte a la butxaca, però sense donar-lo públicament per fet, Aragonès va reunir el seu executiu a primera hora del matí. I com ja va passar, al setembre, amb el veto del president a l’alineació de Junts a la cimera de la taula de diàleg i amb la seva aposta, dimecres passat, pels comuns com a pla b en detriment del PSC, els postconvergents no van donar batalla en la trobada i es van replegar. Segons fonts republicanes, «van assumir» l’acord Aragonès-comuns. Segons els postconvergents, els consellers del partit sí van expressar la seva desaprovació perquè anava en contra de la majoria independentista.

Sí que van exhibir la seva reprovació al president després de la reunió. La diputada i regidora a Barcelona Elsa Artadi va responsabilitzar Aragonès de la manca d’acord amb la CUP i va exigir una reunió «al nivell més alt» per revisar el pacte de govern. De moment, ERC no ha rebut cap petició formal. Per la seva banda, Giró es va alinear amb Aragonès, i va dir «celebrar molt» l’acord perquè Catalunya no pot «prorrogar els comptes del 2020», tot i que va lamentar després no comptar amb els anticapitalistes. També indignat amb l’acord es va mostrar l’alcaldable d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, que va haver de desfer els passos fets dijous (va votar en contra de la tramitació dels pressupostos d’Ada Colau) i va confirmar, visiblement dolgut, que facilitaria l’aprovació dels comptes a la capital catalana. Artadi va intentar anul·lar-lo com a postulant a l’alcaldia afirmant que «ha enterrat la seva credibilitat, ha renunciat a ser oposició i a ser un candidat creïble» i buscant abanderar sola l’anticolauisme institucional.

«Gir autonomista» d’ERC

Després que Giró negués la vigència de la «sociovergència» (per al conseller, «va saltar pels aires» amb el procés), el diputat de Junts Joan Canadell, per la seva banda, va advertir des del faristol d’un presumpte «gir autonomista» d’ERC i el president. Per a ell, «la via àmplia no és unitat d’independentistes: és autonomisme i el preludi d’un nou tripartit». Aragonès, visiblement molest davant les paraules del postconvergent, va abandonar l’hemicicle, juntament amb altres consellers republicans. El PSC es va quedar amb la mà estesa. Va mantenir, ferit, l’esmena a la totalitat i també la seva incredulitat per la poca voluntat d’Aragonès per aconseguir uns pressupostos que podrien haver estat els més avalats de la història recent catalana.

Junts es conjura ara per lluitar en les esmenes parcials que es discutiran fins a la votació definitiva prevista per al 23 de desembre. La postconvergència no està disposada a que els morats alterin els comptes de Giró, malgrat el pacte amb ERC. Però a l’equació pot tornar a entrar la CUP, que, una vegada processada l’esmena que el Govern va superar amb els comuns, no descarta continuar negociant per esgarrapar més concessions.

Acord imminent entre PSOE i ERC en la Llei Audiovisual

L’acord entre ERC i el PSOE sobre les mesures que suposarà la nova Llei Audiovisual per fomentar l’ús de les tres llengües cooficials a les productores i plataformes com Netflix és immiment i es podria conèixer abans de la primera votació pressupostària que començarà al Ple del Congrés a les onze del matí d’avui. El portaveu del PSOE al Congrés, Héctor Gómez, va dir que «tancarem de manera molt positiva l’acord en matèria audiovisual».