«Pedro Sánchez està obligat a fer complir les sentències dels tribunals i, si la Generalitat es declara en franca rebel·lia, ha de fer tot allò que està al seu abast per fer-les complir». El líder del PP, Pablo Casado, es va manifestar en aquests termes quan els periodistes li van preguntar ahir per la sentència del Tribunal Suprem que insta la Generalitat a garantir el 25% de les classes en castellà. El cap de l’oposició va concretar que l’article 155, el mateix que Mariano Rajoy va aplicar després de l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència, s’hauria d’aprovar perquè l’executiu central pogués intervenir el departament d’Educació i facilitar el compliment de la decisió.

Casado va oferir al president del Govern el seu suport al Senat per poder tirar endavant aquest «155 lingüístic». «Lamentablement creiem que prefereix, com hem vist amb els Pressupostos, governar amb ERC i amb Bildu», va continuar. El dirigent del PP ja ha reclamat moltes vegades a Sánchez l’aplicació d’aquest article de la Constitució: el 12 de setembre del 2018 es va estrenar com a cap de l’oposició al Congrés exigint l’aplicació del 155 i també el va demanar el 4 de gener del 2020, quan Quim Torra es resistia a deixar de ser diputat després de la decisió de la Junta Electoral Central. I va arribar a solemnitzar, el 15 de febrer del 2019, que la intervenció de la Generalitat de Catalunya seria el primer que faria si arriba a la Moncloa.

Per part seva, conscient que és un tema que aixeca passions, Salvador Illa va mesurar ahir al mil·límetre les paraules sobre la decisió del Tribunal Suprem que consagra que el 25% de l’ensenyament a Catalunya sigui en castellà. El líder del PSC sí que va dir que en principi als socialistes no els sembla malament que s’imparteixi una altra matèria en aquest idioma, a més de la de llengua espanyola.

El PSC, que sempre ha defensat la immersió lingüística com a model educatiu a Catalunya, amb l’objectiu que al final de l’escolarització els alumnes dominin els dos idiomes, manté aquesta posició. Illa va destacar a la Ser el «compromís clar» del seu partit «amb la defensa de l’escola catalana i del català com a centre de gravetat i llengua vehicular de l’ensenyament».

Paral·lelament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va exigir al Govern central que «defensi i protegeixi» el català, com assenyala la Constitució que s’ha de fer amb les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya.

De visita oficial a les Balears, Aragonès va voler ser «claríssim» en la defensa del model d’immersió lingüística en català en l’educació de la seva comunitat, que «ajuda la cohesió social del país i la igualtat d’oportunitats». Mentre Catalunya formi part de l’Estat espanyol, va dir, la defensa del català a l’escola «també» és una responsabilitat del Govern central. Aragonès també va destacar el «clar consens» de la societat catalana a favor de la defensa i promoció de la seva llengua.

Crida a la desobediència

En aquest sentit, l’ANC va instar a «desobeir» la sentència del Tribunal Suprem que imposa un mínim d’un 25% de classes en castellà a les escoles de Catalunya. En aquesta línia, l’entitat va exigir aplicar la immersió lingüística als centres educatius i va valorar la sentència com «una ofensiva més per part de l’Estat espanyol». L’ANC va qüestiona el paper de la justícia i va considerar que la decisió del TS respon a «objectius polítics».