«La pandèmia no ens ha canviat, no hem après res», aquest és el lament de la doctora Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra i presidenta de la comissió de violència de gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona, després de veure que la davallada de casos durant l’any 2020 s’ha tornat a recuperar. Aquest any, el centre ha atès 368 víctimes d’agressions sexuals a urgències, xifres similars a les d’abans de la pandèmia. D’aquests casos, el 17% eren agressions sexuals en grup, el doble de les que es van registrar el 2019, 2018 i 2017, i els metges sospiten que una de cada tres pateixen submissió química, és a dir, que han sigut drogades. La meitat dels agressors són familiars, amics o persones conegudes de les víctimes, però hi va haver 5 noies menors de 25 anys agredides per taxistes i n’hi havia 8 que vivien al carrer.

El final del toc de queda

Cada dia una dona arriba fins a les urgències del Clínic per haver patit una agressió sexual. Dades lleugerament inferiors a les de 2020, amb 100 casos menys en el mateix període de l’any. Però si ens fixem amb detall en l’evolució del 2021, el final del toc de queda, a mitjans de maig, va fer esclatar els casos d’agressions sexuals que va atendre el centre, a la ciutat de Barcelona. Des de maig, el nombre de dones agredides sexualment que van demanar ajuda a l’hospital va créixer de forma considerable, fins i tot es va duplicar en alguns mesos. En aquest context es pot destacar que les agressions sexuals grupals són les que més creixen. Si abans de la pandèmia es trobaven al voltant del 7% dels casos, el 2021 el percentatge ja puja al 17% del total. «Hi ha grups d’homes que troben divertit violar dones, fins i tot ho graven i comparteixen. Els agrada definir-se com a violadors», ha dit la doctora.

Avergonyides i amb por

Majoritàriament, les víctimes són noies joves, fins i tot menors d’edat. La meitat de les que van ser ateses tenien entre 16 i 25 anys. Als metges de l’hospital els preocupa com són violades. La majoria, el 70%, van consumir drogues i alcohol quan van ser violades. I entre el 30 i el 36% d’aquests casos els metges sospiten que les noies van ser drogades pels agressors perquè no es resistissin al moment de violar-les. A més, el 15% de les agressions a les més joves són grupals. Però entre les noies més joves, gairebé la meitat arriben a l’hospital tres dies després de l’agressió i amb nul·les ganes de presentar denúncia contra l’agressor.

«Un dels problemes que ens trobem és que amb les noies que arriben passades les 72 hores no podem demanar un metge forense perquè recopili les evidències de l’agressió, perquè no venen», ha explicat la doctora, que ha demanat canvis de la judicatura en aquest sentit. I en segon lloc hi ha certa preocupació en el fet que les noies no vulguin posar els seus agressors davant la justícia. «Tenen informació, saben que és un delicte, però en aquell moment l’únic que volen és pensar que tot allò ha sigut un malson, que s’amagaran sota el llit i actuaran com si mai hagués passat, seguiran amb la seva vida normal. També tenen molta vergonya i molta porque l’agressor s’enfadi, perquè moltes vegades és algú del seu entorn», ha exposat la doctora.

Falten recursos

Als metges de l’hospital els agradaria poder indagar més en aquesta realitat. Poder entendre per què les noies violades no volen denunciar i poder acompanyar-les millor en tot aquest sofriment. «L’atenció individualitzada que oferim amb treballadors socials i diversos professionals implicats és perquè creiem que pot funcionar, ho fem de manera voluntària, igual que la recopilació de dades. Però, evidentment, necessitem recursos de la conselleria de Salut i de la Generalitat per poder formar els professionals d’urgències, poder donar una atenció de més qualitat i també poder fer investigació», ha dit García Esteve. I és que, segons la doctora, les seqüeles psicològiques que tindran aquestes dones s’acabaran manifestant a curt o a llarg termini i cal atendre-les de manera específica. «És un problema de salut, aquestes agressions desenvoluparan malalties que s’han d’atendre», ha insistit.

La majoria de les agressions ocorren en domicilis, el 58% del total. Però aquí es diferencien diversos tipus. En alguns casos les parelles estan separades però viuen a la mateixa vivenda per la dificultat de trobar un pis per separat, i és quan l’exparella agredeix la víctima. En d’altres és al domicili de l’agressor, on la víctima és traslladada. Un 15% de dones van ser agredides a la via pública, ja fos en portals, a la platja (on es va registrar un augment de casos de 3 a 7) o perquè eren dones sense llar, que també van créixer en cinc casos més.