La norma general és que quan es dicta una sentència, aquell a qui beneficia la decisió s’adreça al tribunal que l’ha dictada per demanar-li el seu compliment. Però no sempre les coses són tan senzilles. En el cas de la que estableix l’obligatorietat d’impartir un 25% en castellà a les escoles catalanes només es va donar la raó a un litigant: l’Advocacia de l’Estat. Per això li correspon instar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a fer complir la seva resolució de desembre de 2020, una vegada que el Suprem va rebutjar, sense ni tan sols admetre’l a tràmit, el recurs amb què la Generalitat s’hi va oposar.

Fonts jurídiques apunten que si el Govern continués estant en mans del PP, els Serveis Jurídics de l’Estat demanarien el compliment de la sentència sense cap problema. El dubte sorgeix perquè ara no governa el PP sinó el PSOE i els dos partits no comparteixen els mateixos interessos, cosa que pot influir en la decisió d’instar o no a l’execució, circumstància que contrasta amb les paraules de la ministra de Justícia, Pilar Llop, quan diu que la resolució és ferma i, per tant, s’ha d’executar. Però sobretot quan el Ministeri d’Educació assegura que el Govern «no ha d’adoptar cap mesura» perquè el compliment correspon «en exclusiva» a la Generalitat i al TSJC.

Tot i que no és habitual, el sistema té mitjans per suplir la inactivitat del beneficiat. Un és que un col·lectiu o un particular afectat, com en aquest cas pot ser una associació de pares, sol·liciti la personació en el tràmit d’execució de sentència per reclamar-ne el compliment. Per això ha de poder acreditar «interès legítim» en l’assumpte resolt en el procediment.

La que sí que resulta més estranya és l’altra opció, consistent en què el mateix Tribunal Superior de Justícia, atesa la notorietat amb què la Generalitat ha anunciat que no executarà la sentència, obri d’ofici un incident d’execució per ordenar-li fer-ho.

Instada l’execució de la sentència, el problema és com s’aconsegueix realment que a les escoles catalanes es faci un 25% de les classes en castellà. En altres casos, com la negativa d’un ajuntament a hissar la bandera d’Espanya o penjar el retrat del Rei, sempre es pot enviar una comissió judicial i la policia per assegurar el compliment de la decisió judicial. Però aquest desplaçament no és tan eficaç quan el que es pretén és garantir un percentatge d’una determinada llengua. En qualsevol cas, sempre es podran imposar multes coercitives.