La Generalitat es va retirar ahir com a acusació en el judici que hauria d’haver començat a l’Audiència de Barcelona contra set manifestants independentistes acusats de presumptes desordres, atemptat i lesions a agents dels Mossos d’Esquadra a la protesta per la investidura fallida de Carles Puigdemont, el 30 de gener del 2018, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. La sessió es va haver de suspendre davant la petició dels agents de la policia de la Generalitat, després de ser abandonats per l’advocat de la Conselleria d’Interior, que volien continuar acusant els imputats. El tribunal els ha concedit 15 dies perquè es busquin un advocat.

El canvi de criteri del Govern es produeix després que l’executiu català anunciés que revisaria una trentena de causes contra manifestants per dirimir si manté o no la seva acusació, i que se’n retiraria d’aquelles en què no s’hagin pogut acreditar lesions als mossos o l’autor de les mateixes, de manera que no es personaria en processos instruïts únicament per desordres públics. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va aclarir que aplicaria un criteri «diferent» al d’«etapes anteriors» a l’hora de personar-se en els procediments judicials, tal com va pactar ERC amb la CUP perquè prosperés la investidura de Pere Aragonès.

L’argument del Govern

Segons l’advocat de la Generalitat, al principi, Interior va instar els serveis jurídics a presentar-se en considerar que podrien aclarir qui va atemptar contra els mossos, però finalment van constatar que «no és possible determinar l’autor concret de cadascuna de les lesions». Pel que fa als desordres públics, va assegurar que es tracta de «béns jurídics de caràcter col·lectiu perfectament defensats» per la fiscalia i pel lletrat d’un dels agents afectats. Les defenses van denunciar que s’estaven vulnerant els drets dels imputats i van acusar la Generalitat d’actuar «maliciosament».

El representant jurídic de la Generalitat va reconèixer que es retirava com a acusació particular per ordre de la conselleria d’Interior, que inicialment sol·licitava per als set imputats dos anys de presó per atemptat a l’autoritat i els desordres públics. La fiscalia els reclama tres anys de presó i multa. «No té cap sentit que diguin que no volen exercir l’acusació dient que no han pogut acreditar si són ells o no els agressors. Per això hi havia el judici, no?», va lamentar Albert Palacios, portaveu d’Uspac.