El PSC, ERC i JxCat van fer ahir un pas important cap al desbloqueig dels nomenaments de 112 alts càrrecs de l’administració catalana pendents de renovar des de fa anys. Representants dels tres partits van mantenir una reunió al Parlament,que es va desenvolupar en un ambient cordial i que va servir per iniciar el camí que pot portar a un pacte per regenerar, per exemple, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Fonts de la negociació són moderadament optimistes pel que fa a l’objectiu de tancar un acord abans de finals d’any.

La trobada és la primera que mantenen aquests partits per renovar institucions molt emblemàtiques de l’autogovern català. Es va parlar dels set consellers de la CCMA, de la qual depenen mitjans públics com TV-3 i Catalunya Ràdio, i el consell de govern del qual, presidit per Núria Llorach, s’havia d’haver renovat el 2016. Però també del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que hauria d’haver estat substituït el 2019. O dels sis membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, alguns amb el mandat caducat des del 2015. També de la Sindicatura de Comptes (set components ) i del Consell de Garanties Estatutàries, que té membres pendents de renovar des de fa sis anys.

Les fonts consultades preveuen que aquests dos últims ens siguin els que presentin menys dificultats a l’hora d’arribar a un pacte, perquè els perfils dels seus components són més tècnics. És precisament el que volen tots els partits també per al nou Síndic de Greuges: que sigui un nom de consens i més aviat de l’àmbit acadèmic. O que, almenys, no hagi estat tan significat políticament com Ribó, que va estar al capdavant d’ICV durant més d’una dècada abans d’accedir, fa 17 anys, al seu càrrec actual.

Els socialistes fa setmanes que insisteixen en què la renovació d’aquests organismes no pot ser «cosmètica». Per exemple, en el cas de la CCMA intentaran impedir que es limiti a un simple canvi de noms, i que s’acompanyi d’un nou full de ruta per a TV-3 i Catalunya Ràdio. El PSC ja va presentar fa uns mesos un pla propi per «treure de la decadència» la televisió pública.