El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va prendre ahir una decisió llargament meditada dins del seu departament: rellevar al capdavant del cos dels Mossos d’Esquadra a Josep Lluís Trapero. L’atzarosa trajectòria del major arriba així a la seva fi com a cap de la policia autonòmica. Els motius són variats. I els que va expressar Elena en roda de premsa no coincideixen amb els que apunten altres fonts de la mateixa conselleria lluny dels micròfons. Públicament, Elena va defensar que el canvi de Trapero per Josep Maria Estela (que serà comissari en cap) respon a la voluntat de dur a terme un «relleu generacional» en el si del cos «necessari» per a afrontar els «nous reptes». No obstant això, altres fonts de la conselleria apunten al fet que Trapero ha estat destituït per la seva inflexibilitat a l’hora d’acceptar o acatar recomanacions i ordres polítiques en la gestió i funcionament del cos. El que per a ERC era el que correspon en una societat democràtica –que els representants escollits siguin els qui orienten les polítiques de seguretat–, per a Trapero, diuen aquestes fonts, massa sovint era una manera d’intervenir sobre qüestions professionals que no podia tolerar.

Per a la formació d’Aragonès, Trapero s’havia bunquerizat al costat dels seus comissaris i tancava l’orella a la interlocució política. La mostra més evident es va produir durant el Dia dels Esquadres, la celebració de gala del cos, en la qual es va homenatjar els que van ajudar el propi Trapero a aconseguir l’absolució en el seu judici davant l’Audiència Nacional pels fets de tardor. Unes distincions que el major va impartir sense consensuar-ho amb la conselleria. Des d’ERC també al·ludeixen a altres motius que connecten amb el procés. Trapero, en la seva defensa a l’Audiència, havia declarat que no va tenir res a veure amb els plans de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras que van culminar amb l'1-O; que, hores després de la DUI, va comunicar a la justícia que es posava a la seva disposició, i no a la del Govern; i que existia un pla dels Mossos per detenir al Govern si així ho ordenaven els jutges.

Totes aquelles van ser declaracions que no el convertien en la persona amb més defensors dins d’Esquerra. Tampoc dins de Junts, però aquesta formació, al novembre de 2020, quan va ser declarat innocent per l’Audiència Nacional, va optar per tornar-li el càrrec de cap dels Mossos perquè Puigdemont va considerar que era el correcte. Trapero va acceptar tornar, però també portava una altra factura del procés, que el va deixar a les portes de la presó i als Mossos, a punt de ser absorbits per l’Estat. Ni ERC es refiava de Trapero, ni Trapero d’ERC. El PSC, per la seva part, ha criticat la decisió d’Elena i considera que substituir al major és un «error». En canvi el conseller defensava ahir la necessitat de disposar de nous lideratges, com és el cas del nou comissari en cap (no «major», com ho era Trapero) Josep Maria Estela, fins ara comissari en cap de la regió policial del Camp de Tarragona. De 51 anys, amb 26 anys al cos policial, el va definir com una persona «arrelada al territori» que ha treballat en  sis de les nou regions del país. Amb Estela, Rosa Bosch i Eduard Sallent s’incorporen a la nova cúpula directiva del cos de Mossos.

De la confiança al recel en un any

«Per entendre el que ha passat, cal tornar al que va succeir ara fa un any», explica un dels comandaments policials que més a prop ha estat de Trapero en els últims temps. «La sentència exculpatòria de l’Audiència Nacional va ser molt contundent, va deixar clar que Trapero era innocent i que els Mossos van actuar bé l'1-O. Era lògic que se li oferís recuperar un càrrec del qual va ser expulsat», raona, deixant en l’aire si el major va prendre o no la decisió correcta en acceptar tornar a dirigir el cos policial. El Trapero que va tornar al novembre de 2020 no era el mateix que va sortir del cos en aplicació de l’article 155 a finals d’octubre de 2017. Els tres anys que separen les dues dates van suposar un calvari professional i personal per al major. Per això, durant el seu primer discurs després de prendre novament possessió del cos, va entonar el mea culpa sobre la seva gestió durant la crisi de l'1-O: «Els Mossos vam donar una imatge d’alguna cosa que el cos no estava fent. Potser no vam ser prou clars. Esperem que allò no es torni a repetir», va assenyalar.