Els paladars veterans que deambulaven ahir pel Parlament van detectar els matisos del roure en el sabor del ple que va portar a l’aprovació definitiva dels pressupostos de la Generalitat per al 2022. A 23 de desembre i amb entrada en vigor el pròxim 1 de gener. Sembla obvi i fàcil, però això no passava des de fa més d’una dècada. Un sabor anyenc per al qual cadascú busca un adjectiu. Un debat plàcid, calmat, fins i tot avorrit, cosa estranya en la política catalana d’aquests dos darrers lustres. El pacte del Govern bipartit d’ERC i Junts amb els comuns, que permeten l’aprovació gràcies a la seva abstenció, ja suposa en si mateix un punt menys d’ebullició polèmic en l’hemicicle que si l’acord s’hagués sancionat -com tots deien que volien, però ningú va aplicar-, amb la CUP. I si a això se li suma que la sessió va començar dotze hores després de donar-se a conèixer el pacte entre els partits del Govern i el primer partit del Parlament, el PSC, per al repartiment dels càrrecs en la renovació dels òrgans de la Generalitat, tot redunda en una calma absoluta.

Els socialistes, per descomptat, van seguir sense donar suport als comptes. La seva portaveu, Alicia Romero, es va acollir a les seves raons per a la defensa de les seves 327 esmenes i va criticar duplicitats en les conselleries i fins i tot va dir que el projecte de Jaume Giró l’havia decebut. Romero va complir amb els mínims, tenint en compte que va començar la seva pròpia intervenció reconeixent que era «una bona notícia» que hi hagi pressupostos i que aquests entrin en vigor quan toquen, cosa que no passava des de l’època del president Montilla», va asseverar. La màxima crítica que es va permetre la representant socialista és que eren uns pressupostos «convergents». Això va ser quelcom que a Marta Vilalta (ERC) no li va complaure i va intentar desmentir després.

Crítiques de la CUP

El contrapunt va venir dels exsocis (o encara ho són?) de la CUP. La diputada Eulàlia Reguant se les va veure i compondre per batejar aquest nou ambient que surava a la sala. Tenia clar que feia olor dels 90, i va recuperar aquest terme d’entesa entre CiU i el PSC que es va donar a conèixer com «sociovergència». Però la inclusió en l’equació d’ERC dinamita lèxicament la frase. «El PSC no vota els pressupostos perquè Catalunya no es pot permetre aquesta foto a tres», va dir Reguant com a imatge de la participació dels socialistes en els marges del poder autonòmic. I la crítica directa a Aragonès. «Va dir vostè que érem els socis preferents, però, per a fer què? Des que culminem el pacte d’investidura, pel qual vostè és president», li va recordar Reguant, «no ens hem posat d’acord en res més», va sentenciar.

El portaveu econòmic de Junts, l’expresident de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, va optar pel seu habitual to de tercera via. Va reclamar, com els anticapitalistes, anar posant els fonaments al «embat», i que la seva majoria era la del 52%, és a dir, la independentista, però, al mateix temps, va mostrar el seu suport a aquests pressupostos que s’aproven gràcies als sovint injuriats per ell comuns. La resta del discurs, molt en la seva línia. Denúncia de «l’espoli fiscal» que, va pronosticar, aquest 2022 «superarà els 20.000 milions d’euros». Mentrestant, segons va recollir ACN, el diputat d’En Comú Podem i responsable de negociar els pressupostos, Joan Carles Gallego, va reinvidicar l’acord del seu grup amb el Govern per donar «major ambició estratègica» a uns pressupostos que, segons va dir, eren «insuficients». «Catalunya necessita pressupostos en un context de dificultats. No és moment de brega sinó de diàleg i negociació», va afegir.