Tot i la pandèmia del coronavirus i les diferents moratòries aplicades, Catalunya ha continuat encapçalant la xifra de desnonaments a Espanya. Un lideratge que inclou famílies vulnerables. Actualment, la justícia no paralitza automàticament els llançaments en què els llogaters han pogut acreditar la seva pobresa a través de certificats dels serveis socials. La decisió de seguir o no endavant, i deixar al carrer aquestes famílies, la pren cada jutjat. Això és una cosa que la Generalitat ha proposat canviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons el protocol redactat a què ha tingut accés El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

El document planteja que les conclusions dels serveis socials siguin vinculants per suspendre temporalment desnonaments si confirmen que es tracta de llars vulnerables. El mateix text, que la justícia podrà signar o no les properes setmanes, també preveu la creació de la Unitat Especial d’Intervencions dels Mossos d’Esquadra per gestionar el problema de l’habitatge.

El nou protocol, no confirmat

La firma d’aquest nou protocol no està confirmada. El mes d’octubre passat, el TSJC va argumentar que davant la «situació actual» de «detallada» regulació «positiva» de la matèria, «normativa en reforma i evolució constant», es considera «prudent» no avançar en la redacció d’un nou text de protocol i «atenir-se» a la legislació vigent, de «vinculació directa» a l’exercici dels jutges. L’escrit destaca la voluntat de «continuar col·laborant des dels òrgans judicials amb els serveis socials i altres entitats implicades, en aplicació escrupolosa, no només de la legislació, sinó també dels protocols que han estat subscrits en el passat».

Per tant, l’alt tribunal català va decidir mantenir la regulació que es troba vigent en matèria de desnonaments, «amb observança estricta» de la normativa actual.