«La tàctica de la destrucció no porta a la reagrupació», va assegurar l’exportaveu del PP al Congrés Cayetana Álvarez de Toledo durant la presentació del seu llibre en un auditori a Barcelona amb l’absència destacada de la cúpula popular catalana i l’atenta mirada de les primeres espases taronges. Les paraules del vers solt que inquieta i indigna Gènova van tenir el seu ressò i van quedar anotades a l’argumentari dels que reclamen que el constitucionalisme vagi unit a les eleccions municipals del 2023.

Però els recels imperen. Les desconfiances persisteixen i es barregen amb estratègies polítiques acompanyades de demoscòpia. Diverses personalitats –entre elles destacats fundadors de Cs i exdiputats taronges i populars– tornen ara a intentar aquesta conjunció amb un manifest constitucionalista. Un text que, per a alguns, va ser el preludi del rebaptisme de Barcelona pel Canvi, la formació que va il·luminar l’exprimer ministre francès Manuel Valls per arribar a l’alcaldia de Barcelona i que, després de trencar amb Cs i tornar a fer les maletes, es transforma ara en Valents, sota la batuta de la que va ser la seva número dos, Eva Parera, que és diputada pel PP al Parlament.

L’enlairament de Valents

Parera reivindica haver ajuntat empresaris, exparlamentaris de Cs i el PPC i representants de les entitats constitucionalistes. «La implantació de Valents a Catalunya ja és un fet. Però volem que Espanya sigui present als 947 municipis catalans», explica.

Una de les incorporacions és Pau Añó, membre del Centre Lliure Art i Cultura (CLAC): «Els mínims en comú els tenim, la defensa de la Constitució i de la democràcia liberal, el que ens falta és el convenciment dels líders dels partits», opina. Així, demana aparcar «la lluita de sigles, perquè allò que tenim davant és perillós i reaccionari». «No podem deixar-ho tot en mans de la justícia, necessitem partits forts», avisa.

«A Catalunya es donen dues circumstàncies: el mal que està fent l’independentisme és evident des del punt de vista econòmic i de fractura; i això passa amb les alternatives afeblides», reflexiona un altre dels portaveus del manifest, l’exdiputat del PPC Joan López Alegre, que diagnostica un Cs «en descomposició» i un PP «molt feble», així que aposta per una unió «transversal» que conflueixi per «captar el descontentament» dels catalans contraris a la secessió.

El manifest al qual va posar veu persegueix un electorat més ampli, del PSC a Vox: «Està en joc la democràcia en sí, l’independentisme nega el dret a existir o a manifestar-te, com en el cas de Canet de Mar», inquireix. Fonts signants de les mateixes línies admeten que ni el PSC ni Vox compraran aquesta candidatura única, però sí que confien en un pas endavant de Cs i PPC. «Si aquests dos partits no reaccionen, Valents agafarà força», afegeix.

Els taronges aposten per presentar-se amb les seves sigles, renovades sota el lema Liberals «davant d’una dreta conservadora», resistint-se a la pretesa envestida del PP i al seu possible naufragi. Ara bé, cap dels dos partits descarta pactes en ciutats concretes on detectin que en solitari perilla la seva representació. El PP també confia en el poder de la seva marca i no està disposat a perdre-la. El PSC, encara que tots intentin interpel·lar-lo, escull camí propi lluint la victòria de les eleccions catalanes. L’extrema dreta va a la seva.