Amb els indults als presos de l’1-O, el Govern central va tancar la part troncal de la judicialització del procés independentista que va instaurar l’executiu del PP a partir de la convulsa tardor del 2017. No obstant, el 2022, l’any en què bufarà deu espelmes, el procés continuarà embolicat en un degoteig de cites amb la justícia que posaran a prova la temperatura del sobiranisme al carrer i l’estratègia de distensió dels presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez. Aquestes són les principals causes judicials del procés (i més enllà) del 2022.

PUIGDEMONT

«Els 60 els celebrarem junts a casa», escrivia Puigdemont a Instagram el 29 de desembre, dia del seu 59è aniversari. Això dependrà de com evolucioni la llarga batalla amb la justícia espanyola. Després de sortir indemne d’una segona detenció, en aquesta ocasió a Itàlia, l’expresident de la Generalitat afronta aquest any dos episodis clau que la justícia europea té pendents de resoldre: el primer, la devolució o no de la immunitat com a eurodiputats a Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí; i el segon, la qüestió prejudicial que el jutge Pablo Llarena va plantejar al març al Tribunal de Justícia de la UE sobre l’abast de les euroordres. Si les dues resolucions els afavoreixen, estarien blindats davant d’accions judicials, i això obriria la porta a la tornada, encara que insisteixen que no tornaran fins a tenir absoluta garantia de no ser arrestats.

TRIBUNAL DE COMPTES

Indultats des del juny els nou presos del procés, l’organització i el cost de l’1-O centraran les dues grans causes que es jutjaran el 2022. El Tribunal de Comptes ja ha reclamat 5,4 milions d’euros en fiances a mig centenar de càrrecs dels governs de Puigdemont i Artur Mas. Són els diners que, segons l’organisme fiscalitzador, es van gastar de manera il·legal en l’organització de la consulta i en la promoció internacional. La causa la jutjarà un tribunal acabat de renovar que ara té majoria progressista i que, d’entrada, haurà de decidir al gener si accepta els avals de la Generalitat.

ELS PREPARATIUS DE L'1-O

Un altre macrojudici del procés (en realitat, l’origen de totes les causes relacionades amb els fets de tardor del 2017) podria arribar a finals d’any, encara que de moment segueix embolicat entre recursos. El Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona ha processat 29 alts càrrecs del Govern i empresaris per suposada malversació i desobediència, entre d’altres delictes, pels preparatius de l’1-O. Aviat s’hi podria sumar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que va ser processada pels mateixos fets abans de ser aforada. En tot cas, la fiscalia demana que sigui investigada només per desobediència.

ROGER TORRENT

I és que el 2022 judicial també podria afectar la composició de l’actual Govern de Pere Aragonès. Per Garriga i, sobretot, pel conseller d’Empresa, Roger Torrent, que s’enfronta a una possible inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), com la resta de membres independentistes de l’anterior Mesa del Parlament, per haver permès la tramitació de mocions a favor de l’autodeterminació i contra la Monarquia. La fiscalia reclama un any i vuit mesos d’inhabilitació.

ELS INDULTS

En paral·lel a les causes que discorren a Catalunya, a Madrid, el Tribunal Suprem haurà de deliberar sobre els 63 recursos presentats contra els indults que el Govern va concedir als nou líders de l’1-O. Aquest mes decidirà si PP, Vox i Ciutadans estan legitimats per recórrer i la previsió és que la sentència definitiva sobre les impugnacions estigui a punt a l’abril o al maig.

SINDICATURA ELECTORAL

L’1-O va asseure a la banqueta l’any passat els membres de la Sindicatura Electoral, entre ells Tània Verge, que mesos després es convertiria en consellera d’Igualtat i Feminismes a proposta d’ERC. Absolts en primera instància, encara estan pendents del recurs que la fiscalia va presentar davant l’Audiència de Barcelona.

DISTURBIS I MOSSOS

Els disturbis posteriors a la sentència del procés l’octubre del 2019 van derivar en un degoteig de causes judicials que continuaran el seu camí aquest any, per a incomoditat de la Generalitat en els casos en què exerceix l’acusació particular en defensa de mossos lesionats, i que en algun cas ja els ha deixat sense defensa.

PAU JUVILLÀ I QUIM TORRA

La Mesa del Parlament també es pot veure sacsejada per la justícia aquest any. El TSJC va condemnar l’anticapitalista Pau Juvillà, secretari tercer de la Mesa, a sis mesos d’inhabilitació i a una multa de 1.080 euros per no retirar els llaços grocs del seu despatx a la Paeria de Lleida durant un període electoral. ERC, Junts i la CUP han pactat una fórmula, que no va fer servir Quim Torra en el seu moment, per poder desatendre una possible ordre de la Junta Electoral reclamant l’acta del diputat mentre la condemna no sigui ratificada pel Tribunal Suprem. L’expresident també encararà a partir del 17 de març el segon judici per desobediència.

LAURA BORRÀS

Més enllà del procés, el TSJC estudiarà si obre judici contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per presumpta malversació, prevaricació i frau per trossejar contractes per afavorir un amic quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Un procés el desenllaç del qual podria condicionar el seu futur polític, per això ha promogut una reforma del reglament de la cambra catalana amb el qual podria blindar el seu escó fins que una hipotètica condemna fos ferma.

EL CLAN PUJOL

Una causa per suposada corrupció podria també asseure a la banqueta, finalment, l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills. Associació il·lícita i blanqueig de capitals són els principals delictes que se’ls imputen per reunir una fortuna a Andorra que segueixen atribuint a una «deixa» familiar. La fiscalia demana nou anys de presó per a Pujol i 29 per al seu primogènit, mentre que Marta Ferrusola ha estat exculpada per demència.