El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena rebutja apartar-se del procediment obert contra els fugits del procés per haver rebut un premi de la Fundació Villacisneros, defensora de la unitat d’Espanya, perquè entén que la seva imatge d’imparcialitat no s’ha vist qüestionada amb la distinció, com tampoc no ho va ser quan el van guardonar altres col·lectius, com la Guàrdia Urbana de Barcelona el 2011, quan el condemnat per l’1-O Joaquim Forn era primer tinent d’alcalde de la ciutat i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont era alcalde de Girona.

L’última paraula sobre la recusació la tindrà la Sala Segona del Suprem, una vegada Llarena hagi argumentat que haver d’apartar-se pel reconeixement que al seu «esforç i rigor» han fet diferents col·lectius, des de «la diversitat ideològica que impregna les iniciatives de les diferents entitats i, lògicament, des dels aspectes de la funció jurisdiccional que vol ressaltar cada institució», seria tant com establir un sistema de «jutge a la carta».

En el seu informe, notificat ahir a les parts, el jutge fa referència a la doctrina del tribunal sobre imparcialitat judicial, i destaca que en aquesta matèria les aparences són importants, ja que el que està en joc és la confiança que els tribunals han d’inspirar als ciutadans en una societat democràtica, cosa que «no significa que hagi de primar la subjectivitat d’una de les parts, de manera que per excloure el jutge predeterminat per la llei resulti suficient amb aixecar unes sospites que no resultin objectivament raonables» .

Llarena nega la persecució personal, injustificada i arbitrària suggerida a l’escrit de recusació i assenyala que les acusacions no van protestar quan va ser premiat per la Guàrdia Urbana, malgrat les seves decisions favorables a la defensa, com quan va deixar en llibertat els membres de la Mesa del Parlament després de la seva primera declaració judicial o no apreciar indicis racionals de criminalitat contra Artur Mas, Marta Pascal o Neus Lloveras, com demanava l’acusació que exerceix Vox.

L’informe nega «animositat» en la tasca jurisdiccional. «Després de l’eventual comissió dels fets aparentment delictius que se’ls atribueixen, els recusants van abandonar el territori espanyol i han eludit comparèixer davant aquest instructor. Només aquesta circumstància ha impedit que s’hagi conclòs el sumari, i només aquesta circumstància impedeix que la Sala es pugui pronunciar a favor del sobreseïment de la causa», afirma.