El Govern va anunciar ahir que un mínim del 40% de les places per a funcionaris dels cossos dels Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals seran per a les dones. «Les xifres actuals no són tolerables», va destacar el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Només el 24% dels agents dels Mossos són dones, un percentatge que es redueix a la meitat en el cas dels rurals, un 13%. I que cau fins a un miserable 2% si s’observa el cos d’emergències. Si es manté el sistema de selecció actual, sostenen des de la conselleria de la qual depenen els tres organismes, no s’assoliria la paritat -l’equilibri entre homes i dones- fins a l’any 2144. Aquest 2022 estan previstes oposicions per als tres cossos. Per als agents rurals seran al mes d’abril. Per als bombers, al juny. I per als Mossos les inscripcions s’acaben d’obrir. A les tres oposicions aquesta mesura serà vigent i almenys un 40% de les opositores que aconsegueixin una plaça de funcionària per a qualsevol dels tres cossos seran dones. En el cas de la policia catalana això implica que de les 840 places que sortiran a concurs, almenys 330 estaran reservades per a les dones. És a dir, podrien ser fins i tot més, però no seran menys. A les darreres oposicions, un 25% dels aspirants van ser dones: les van aprovar 136, mentre que en les properes seran gairebé el triple.

A més de la reserva de places, es revisaran les proves físiques que formen part dels durs processos de selecció. No serà així a la resta d’exàmens, que en el cas dels bombers, per exemple, inclouen una fase teòrica, una altra d’entrevista, una altra de tests psicotècnics i una final de revisió mèdica. «Aquí no es regalarà res a ningú», va avisar la consellera d’Igualtat, Tània Verge. «El que es farà serà canviar paràmetres que s’havien adoptat des d’una òptica masculina i que suposaven una discriminació indirecta per a les dones», va raonar. Etel Arilla, Ana Servent i Rosa Gubianes, en representació dels Bombers de la Generalitat, Agents Rurals i Mossos d’Esquadra, respectivament, van repassar ahir com ha evolucionat la presència de les dones als tres cossos. El 1980 només hi havia bomberes a un parc de Catalunya, el de Gelida. Eren voluntàries que van acabar sent professionals quan els parcs municipals van passar a formar part de la xarxa de la Generalitat. Després d’aquell inici, el lent avenç cap a la paritat ha estat gairebé dramàtic en els bombers, el cos més masculinitzat, amb diferència. Fins al 1998, només cinc dones van accedir a llocs de comandament. Actualment hi ha una dona per cada 49 homes. La reserva del 40% serà una autèntica revolució en el cas d’aquest gremi d’emergències per al qual sortiran a concurs 240 noves places a l’estiu.

Millora lenta als agents rurals

La cosa ha anat millorant amb menys lentitud en els agents rurals, que van començar, però, més tard i des de més avall. Quan es va crear aquest cos el 1987, va explicar Servent, una condició indispensable per ingressar era ser home i haver fet el servei militar. El 1992, la normativa va canviar i va arribar la primera dona, que no només es va trobar amb un problema de talles d’uniformes, sinó que va haver d’afrontar una immersió en un món totalment masculinitzat. Homes eren els seus companys i també els ciutadans amb qui havia de tractar: ​​pescadors, caçadors, pagesos i fins i tot polítics. La situació ara ha millorat no només perquè una de cada deu agents rurals és una dona, sinó perquè el món també ha evolucionat i cada cop hi ha més pescadores, més caçadores i més pageses. El cos més feminitzat, contràriament al que el ciutadà mig imagina, és el dels Mossos. Un de cada quatre policies és una dona. Tot i això, aquesta ràtio decau a una de cada deu quan s’enfoca el rang de comandaments. Elena va explicar que durant el mandat, un terç dels caps policials seran dones. Va defensar que amb aquesta mesura no només s’avança cap a cossos més representatius de la societat a la qual serveixen, sinó també més eficaços.