Jordi Cuixart deixa pas i posa fi a la seva presidència a Òmnium Cultural més de sis anys després. Convençut que el futur del sobiranisme passa per nous lideratges, assenyala el filòsof Xavier Antich com a successor, encara que això dependrà dels socis de l’entitat, que donaran o no el plàcet en una assemblea el 26 de febrer. Cuixart se’n va amb els deures fets i la promesa complerta, i amb un mandat exercit majoritàriament entre reixes. El seu propòsit en assumir l’encàrrec, el 2015, era impulsar un referèndum i, després de la seva consecució, ja a la presó, sortir-ne sent president de l’entitat. Ho va aconseguir el juny del 2021 després de ser indultat.

El cuixartisme romandrà a l’entitat, però el lideratge d’Antic defineix una nova etapa marcada per la pandèmia i la falta d’un full de ruta comú a l’independentisme. Marcel Mauri, que va assumir les funcions públiques de Cuixart sense acaparar el càrrec fora de la presó durant més de tres anys, també abandona la direcció. I Antich, avalat pels seus predecessors, es proposa cuidar el llegat però amb nous reptes com la defensa del català.

«Cuixart predica amb l’exemple. Fan falta nous lideratges i les idees del 2017 no serveixen per al 2022», opinen des d’Òmnium Cultural, i asseguren que seguirà present, en segon pla, com a actiu clau en la quotidianitat, i descarten que faci un pas a la política institucional. Destaquen el trident que formaven Cuixart, Mauri i Antich, que van refermar relacions després de l’entrada de l’últim a l’entitat quan el primer ja estava empresonat.

Un relleu pactat

Tot i la sorpresa que va causar l’anunci de Cuixart als micròfons de RAC-1, el relleu entrava des de feia anys entre els plans d’Òmnium Cultural. Des del maig del 2018, quan la Guàrdia Civil va escorcollar per segona vegada la seu d’Òmnium en el marc de la investigació sobre el finançament de l’1-O, el temor a represàlies judicials per a Mauri va propiciar un debat intern a la recerca de substituts. El també escriptor i professor universitari va guanyar pes pel seu treball discret però ingent, artífex d’idees i discursos que esdevindrien una campanya per l’amnistia i l’escola de formació antirepressiva Guillem Agulló.

Qualificat pel seu entorn com una «bèstia intel·lectual», en destaquen la claredat en l’exposició de fils argumentals, amb els seus dots de professor de la Universitat de Girona i gràcies al seu bagatge cultural, i és president de la Fundació Tàpies. La seva trajectòria és llarga. Doctor en Filosofia, ha exercit com a professor a diverses universitats i la seva obra El rostro del otro. Paseo filosófico por la obra de Emmanuel Lévinas va guanyar el 1992 el premi Joan Fuster d’assaig. Connectat amb el món de la cultura, va formar part del primer Consell Nacional de les Arts i la Cultura de Catalunya.