Si en alguna cosa és un expert l’excomissari José Manuel Villarejo és en crear polèmiques. En aquesta ocasió va ser per intentar sortir indemne d’una pregunta del fiscal al judici pels seus treballs per espiar els rivals dels seus clients. Per explicar per què el CNI gravava totes les trobades, va responsabilitzar l’exdirector dels serveis d’intel·ligència Félix Sanz Roldán dels atemptats de Barcelona i Cambrils d’agost del 2017, un guant que immediatament va ser recollit per l’independentisme per sol·licitar una comissió d’investigació al Congrés i aclariments per part del Govern.

De poc han servit les resolucions de quatre magistrats de l’Audiència Nacional que ja el 2019 van considerar «una hipòtesi sense indicis» la que relacionava el Centre Nacional d’Intel·ligència amb la cèl·lula que va cometre els atropellaments. Tampoc que cap de les acusacions populars i només una de les 14 particulars personades sol·licitessin la pràctica de proves en relació amb els serveis d’intel·ligència. L’exercida pel pare del petit Xavier Martínez, mort a la Rambla, es basava en suposats seguiments als terroristes desmentits tant per la justícia, com per les forces i cossos de seguretat, perquè la reconstrucció dels seus moviments i de converses dels autors materials es va fer després que morissin, gràcies a l’anàlisi de les seves xarxes socials i els seus dispositius electrònics i la cooperació judicial internacional, com corrobora la sentència que va condemnar els dos únics supervivents de la cèl·lula i el col·laborador, en què es destaca la «minuciositat» amb què van treballar els cossos policials.

La demanda va sol·licitar que s’interrogués els dos agents del CNI i els dos guàrdies civils que entre el 2012 i el 2014 es van entrevistar amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty. Tant la fiscalia com el jutge instructor, Fernando Andreu, i els magistrats que van revisar la seva decisió a la Sala Penal, van considerar que «aquestes trobades entren dins de la tasca de recerca» policial «en la tasca que els és encomanada en la prevenció de delictes greus» i que van passar anys abans que creés la cèl·lula.

Mort de l’imam

Altres proves van ser descartades perquè ja les havien practicat els Mossos, com «les possibles vinculacions amb el terrorisme gihadista» de l’operació Nova, en què «la persona relacionada amb Es Satty va acabar sent absolta», o perquè a la causa no s’hi havia «posat de manifest cap indici» relatiu al fet que el CNI fes cap informe sobre la cèl·lula. A la sentència, el CNI ni s’esmenta, perquè les resolucions judicials es limiten al que es va poder donar per provat. A més, per evitar l’extensió del judici es declaren impertinents les preguntes que surten de l’objecte del procediment, que en aquest cas era jutjar les tres persones detingudes. La hipotètica implicació dels serveis d’intel·ligència podia haver estat denunciada independentment, però com assenyalen fonts jurídiques «l’Audiència Nacional hauria estat la més interessada a investigar una participació del CNI per evitar futurs atemptats» si hi hagués hagut algun indici per fer-ho, perquè les investigacions prospectives estan vetades en un Estat de Dret.

En la delimitació de l’objecte del procediment s’explica també que aquesta decisió digui que ella no «enjudicia» la mort de Es Satty perquè és veritat, per a continuació afegir que «del que s’ha actuat a la causa cal concloure que com a conseqüència de les explosions ocorregudes el 16 d’agost de 2017 a la casa d’Alcanar, van morir Youssef Aalla i Abdelbaki Es Satty», extrem que Villarejo avala fins al punt de situar-lo en la raó per la qual al CNI « se li escapa de les mans» l’assumpte i es comet l’atemptat.