El Parlament gasta anualment 1,7 milions d’euros per pagar els sous de 21 funcionaris que ja no treballen a la Cambra catalana però que s’han acollit a un règim especial anomenat «llicència per edat». Aquest va ser aprovat per unanimitat el 2008 i, segons va destapar el diari Ara, suposa sous d’entre 56.000 i 140.000 euros a l’any per a funcionaris que han de tenir més de 60 anys i haver-ne treballat més de 15 a la cambra catalana i que reben fins a la jubilació sense haver d’acudir al lloc de treball. Les retribucions més baixes són d’uns 4.000 euros i les més altes poden arribar als 10.000, com és el cas de dos exsecretaris. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, en va tenir coneixement quan va arribar al càrrec i va haver de signar les nòmines a finals de març del 2021. Fonts del seu entorn asseguren que des de llavors es va posar fil a l’agulla per «corregir» aquesta anomalia i que a l’estiu va modificar els triennis (que es comptaven en el temps laboral del funcionari, fos o no dins del Parlament, cosa que podia arribar a superar el salari base) i que a l’última Mesa de desembre ja es va acordar una reforma sobre aquest assumpte. No obstant això, no pot tenir un efecte retroactiu, per la qual cosa no afectarà els 21 funcionaris acollits ara a aquesta figura, sinó els que s’hi apuntin a partir d’aquest any, en què se suprimeix la possibilitat de no acudir a la feina, i queda limitada a una reducció de jornada progressiva. A més, s’impulsarà un portal de transparència propi a la cambra catalana i es renovaran els membres de l’òrgan de garanties del dret a la informació pública del Parlament (OGDAIP), que van dimitir per les tensions internes després que sortís a la llum aquest assumpte.
El que va ser president del Parlament durant l’aprovació d’aquest règim especial que va ser avalat per unanimitat, Ernest Benach (ERC), va argumentar a TV-3 que el context ha canviat «moltíssim» i que llegir aquesta notícia del 2008 amb els ulls del 2022 «no és exacte», per la qual cosa els qui ho van tirar endavant no prendrien aquesta decisió ara. El president Pere Aragonès va negar que aquest règim existeixi a la Generalitat: «No ens consta cap cas com aquest, ni des del punt de vista general ni en àmbits concrets», va explicar, recordant que correspon al Parlament corregir aquesta situació. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va advocar per revertir els beneficis dels quals gaudeixen els treballadors del Parlament i va assenyalar que la notícia ha sorprès el seu partit, malgrat que de les seves files han sortit tres dels presidents de la cambra que, sota el seu mandat, han avalat aquestes prebendes: Benach, Carme Forcadell i Roger Torrent. Des de Junts van celebrar les mesures impulsades per Borràs i el PSC va afirmar que els funcionaris han d’estar ben pagats, «però sense privilegis», mentre que els comuns van opinar que algun dels sous és «escandalós». Les dretes van reclamar explicacions.
