El Tribunal de Cassació de Bèlgica va anul·lar ahir la decisió que va rebutjar l’entrega del raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc. El cas haurà de tornar al Tribunal d’Apel·lació de Gant, van informar fonts jurídiques. L’última instància judicial belga ha demanat reexaminar la qüestió dels insults al Rei, un dels delictes pels quals les autoritats espanyoles reclamaven el cantant balear, a més a més condemnat a Espanya per amenaces i enaltiment del terrorisme. Ara el seu cas haurà de tornar a ser jutjat per un tribunal diferent a Gant. Aquesta resolució allargarà encara més la causa contra el cantant, que ja fa gairebé una dècada que dura. Amb 18 anys, el jove mallorquí va ser detingut i acusat d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per les seves cançons. L’Audiència Nacional el va condemnar a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces, una decisió que després va ratificar el Tribunal Suprem. Valtònyc se’n va anar a Bèlgica el 2018.
El 28 de desembre passat el Tribunal d’Apel·lació de Gant va rebutjar en segona instància l’entrega a Espanya perquè considera que cap dels tres delictes és punible a Bèlgica. Per acceptar una euroordre, cal que els crims siguin equiparables al país que examina la petició d’extradició. En el cas de l’enaltiment del terrorisme, el Tribunal d’Apel·lació de Gant va dir que no existeix a la legislació belga. De fet, va preguntar abans al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l’extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no i, per això, va concloure que la conducta «no és punible» a Bèlgica. Amb relació al delicte d’injúries a la corona, el tribunal va assenyalar que sí que hi ha una llei belga d’insults al rei, que imposa penes de fins a tres anys de presó. El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre la seva aplicació i va preguntar al Constitucional sobre la seva legalitat. El TC va dictaminar que era inconstitucional perquè no respecta la llibertat d’expressió. Finalment, el tribunal va afirmar que les amenaces «verbals» no imposaven cap «condició» i que tampoc són delicte a Bèlgica.
